Cinc viatges ferroviaris amb encant

Com l'Orient Express o el Transsiberià, hi ha trens que fan que el millor d'un viatge no sigui només el destí, sinó també el trajecte que fem per arribar-hi. Salvant les distàncies, a prop de casa hem trobat cinc ferrocarrils singulars que per diferents raons -l'estètica, els paisatges que travessen o la seva història- conviden a viure una experiència única, que va més enllà del trajecte mundà d'un Rodalies o un Regional qualsevol.

1. EL TREN GROC DELS PIRINEUS

El Train Jaune uneix les poblacions de la Tor de Querol amb Vilafranca de Conflent escalant fins a l'estació de Bolquera, situada a 1.593 metres d'altitud. Al llarg del seu periple, de 63 quilòmetres, travessa 19 túnels i dos ponts excepcionals, el viaducte de Séjourné i el pont suspès de Gisciard. A més de les seves estacions d'origen i destinació s'atura a la Guingueta d'Ix, Sallagosa, Font-romeu, Montlluís, Fontpedrosa o Oleta, unes localitats de muntanya amb una gran oferta de visites i excursions. El forn solar i el castell de Montlluís, els llacs de les Bulloses, els banys d'aigua termal a Fontpedrosa o la vila medieval de Vilafranca de Conflent en són algunes (www.ter-sncf.com).

2. EL TREN DE SÓLLER

L'estació de Palma és un edifici d'estil modernista que transporta els viatgers al 1912, l'any en què es va inaugurar aquest ferrocarril, que s'utilitzava principalment per transportar les taronges que es collien a l'horta de Sóller. De la mateixa manera, amb tota mena de detalls del principi de segle, com els rètols o els seients de fusta o de pell, el tren convida a experimentar un petit viatge en el temps i l'espai tot travessant en una hora les muntanyes de la serra de Tramuntana fins a arribar a Sóller, al nord de l'illa. Un cop al poble, i per acabar de completar la ruta, es pot agafar el tramvia que porta al port, situat a cinc quilòmetres del nucli (www.trendesoller.com).

3. EL TREN DELS LLACS

Des de l'estació de Lleida, el Tren dels Llacs porta els viatgers fins a la Pobla de Segur passant per ponts, túnels, viaductes i obrint-se pas a través d'uns quants embassaments: Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Cellers i Sant Antoni. Es pot fer el recorregut amb el tren de línia normal o bé esperar els dies especials (es poden consultar a la pàgina web www.trendelsllacs.cat), en què es pot viatjar a bord d'un tren amb locomotora dièsel: n'hi ha dues, la Berta i la Marta, conegudes com les 'Ye-yes'. La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix aquests dos municipis catalans des del 1951 i avui es triga una hora i 50 minuts a recórrer tot el trajecte.

Per a viatgers incansables, també hi ha l'opció de fer una travessa a peu anomenada El cinquè llac fins a l'estany de Montcortés, a través d'una excursió circular organitzada de cinc dies en què es fa nit en cases rurals de la zona (www.pirineuemocio.com).

4. CREMALLERA DE NÚRIA

Punt de partida: estació de Ribes de Freser, al Ripollès. Destinació final: estació de Núria, on hi ha el santuari dedicat a aquesta verge, diversos restaurants, un hotel i un paisatge de muntanya ideal per practicar l'excursionisme o esports d'aventura. El cremallera de Núria salva 1.059 metres utilitzant un sistema mecànic especial que permet vèncer fortes rampes. La bellesa i l'espectacularitat del paisatge que travessa i el fet de ser l'únic transport amb què es pot accedir a la vall de Núria el fan especial (www.valldenuria.com).

5. EL TREN DEL CIMENT

Amb el vent a la cara, contemplant els paisatges del Parc Natural del Cadí-Moixeró, els passatgers del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat poden salvar la distància entre la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug sense esforç i aturar-se en llocs com els Jardins Artigas (atribuïts a Antoni Gaudí) o el Museu del Ciment Asland, ja al terme de Castellar de n'Hug. El recorregut es fa en 20 minuts i passa per quatre estacions: la Pobla de Lillet, la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment - Castellar de n'Hug. Un cop al Museu del Ciment, es pot fer l'excursió fins a les Fonts del Llobregat (www.trendelciment.cat).

*Article revisat amb les dades aportades per dos lectors: Àngel Badal Basto i Bielus.