OBLADI-OBLADA

Christopher Buzelli: Disciplina >> Llibertat

“La LLIBERTAT neix de la disciplina” = El seu principi; la seva fórmula = Li agrada la rutina i sense assegura que es distrauria amb la vida. I que no hauria arribat on ha arribat = a dibuixar per a publicacions com The New York Times o Rolling Stone, per a agències com Saatchi and Saatchi o a guanyar medalles com la d’or atorgada per la Society of Illustrators. 

Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt Zoom

Constància, autoexigència, perseverança. RIGOR. Es lleva a les 6 del matí i treballa –com a mínim– fins a les 6 de la tarda. Sempre amb la constant recerca de millorar i CRÉIXER amb la seva carrera. Per a ell, la il·lustració = la feina de la seva vida. Que de vegades odia, que d’altres li encanta; però que SEMPRE el satisfà. Amb el que també és feliç és fent excursionisme, voltant per Nova York, observant la gent i anant a sopar. I fent tot això és quan també troba ALTES dosis d’inspiració. Perquè el que intenta és que tant el seu voltant com els seus interessos influenciïn la seva obra. I el que vol, amb cada dibuix, és amagar una peça d’ell mateix. Il·lustració conceptual, pintura a l’oli, mitologia. I una FERMA creença: els animals permeten comunicar qualsevol missatge millor que els humans. Els de les seves il·lustracions? Innocents o inquietants en funció de l’encàrrec. Però si pot triar, prefereix explorar SEMPRE el costat fosc. El seu? La frustració amb la seva obra. I quan li pregunto pel futur, em diu que ell sempre es veurà igual: com si tingués 21 anys.

FEINA >> VIDA >> FEINA
La il·lustració és el que més t’agrada de TOT? És el treball de la meva vida. De vegades l’odio, d’altres m’encanta. És com pujar a una muntanya = el camí per arribar al cim és llarg i difícil. Però arribar-hi és molt gratificant. Què més t’agrada? Passar temps a l’aire lliure. Anar de càmping i fer excursionisme. Caminar per Nova York, observar la gent i anar a sopar. ¿I on trobes la inspiració? Pràcticament en tot: des de la natura fins a la ciència-ficció; de la fantasia a la política. El que intento és que tant el meu voltant com els meus interessos influenciïn la meva feina. I viceversa.

MILLORAR >> CRÉIXER >> MILLORAR
Què és el que més t’agrada de fer el que fas? La constant recerca de millorar i créixer amb la meva carrera. ¿Això t’ha portat a fer molts canvis? Moltíssims. I dràstics. La meva obra de fa deu anys és aparentment totalment diferent de l’actual. Com creus que serà en un futur pròxim? Ni idea. Només espero continuar autoexigint-me igual i seguir creant noves possibilitats per a la meva feina. ¿I tu, com seràs? Crec que sempre em veuré com si tingués 21 anys.

RUTINA >> PRODUCTIVITAT
Quin és l’objectiu en totes les teves il·lustracions? Amagar una part de mi. T’agrada la rutina? Sí, és quan treballo millor. Si no em distrec amb la vida. Quina és la teva? Llevar-me a les 6 del matí; anar a passejar el gos amb la meva dona; començar a pintar a les 7 i acabar a les 6 de la tarda; i, si no hi ha res urgent, sopar i gaudir del vespre. ¿Ets positiu? Bastant. Però crec que va millor ser realista. I està clar: la negativitat sovint perjudica la feina.

ENTENDRE >> DIBUIXAR >> ENSENYAR
¿Quan vas prendre la decisió de dedicar-te a la il·lustració? De petit sempre estava dibuixant i pintant, però no va ser fins al batxillerat que vaig entendre el poder de la comunicació visual. ¿Quan vas tardar a ser-ho? 10 anys després. ¿I quan vas decidir dedicar-te també a la docència? 7 després de graduar-me. Vaig començar amb la intenció d’ensenyar només per un any però porto 14 anys donant una classe per setmana. I m’agrada molt.

ANIMALS > HUMANS
Ets tan místic com ho és la teva obra? No hi ha màgia en el meu procés de treball. He dedicat moltes hores i anys a perfeccionar la meva tècnica i el meu pensament conceptual. ¿I imprevisible? De tant en tant. ¿Què t’agrada de dibuixar animals? Vaig cansar-me de dibuixar humans. Plasmar trames humanes a través de bèsties és més interessant.¿Els teus personatges són més innocents o foscos? Depèn de l’encàrrec. Però m’agrada il·lustrar el costat fosc. ¿Quin és el teu? La frustració amb la meva obra.