Caza al asesino

Sentir a dir “He fet coses terribles” o “És l’error més gran que he comès” no hauria de sorprendre dins d’un thriller. Però després de veure Caza al asesino aquestes frases adquireixen un doble sentit. La pel·lícula que Sean Penn protagonitza, produeix i coescriu ruboritzaria la mateixa Acadèmia Francesa que va condecorar-lo amb un César d’Honor pel seu estatus de “llegenda vida”, “actor mític”, “personalitat compromesa”, “realitzador d’excepció” i “icona singular del cinema nord-americà”. El director Pierre Morel vol rememorar, sense aconseguir-ho, l’esperit de Jean-Pierre Melville adaptant La position du tireur couché (1981), de Jean-Patrick Manchette, un referent de la novel·la negra francesa. El film no destaca ni per les escenes de lluita, ni per la crítica social, ni per la transformació de Penn d’actor dramàtic a heroi d’acció. Té el mèrit de ser la segona gran coproducció internacional en menys de set anys que retrata una Barcelona que sembla extreta de les postals de les botigues de souvenirs de la Rambla (corrida de toros inclosa). |