ARA
Barcelona

L'art de Carmen Amaya en 10 vídeos

"Com tots els gitanos, ja degué néixer ballant. Era l'antiescola, l'antiacadèmia. Tot el que sabia ja devia saber-ho en néixer", va dir d'ella el crític d'art Sebastià Gasch

'Los tarantos', de Francisco Rovira Beleta, és una de les pel·lícules més cèlebres de Carmen Amaya / SKIFXYZ (YOUTUBE) Zoom
  1. 'La hija de Juan Simón' (1935) és la primera pel·lícula on va aparèixer Carmen Amaya. Coincideix amb l'últim any que la 'bailaora' va estar vivint a Barcelona, ja que va haver de marxar a l'estranger amb l'arribada de la Guerra Civil Espanyola.

  2. És després de sortir a 'María de la O' (1936) que Amaya es veu obligada a deixar Espanya. Marxa a ensenyar el seu art per Europa i després per Amèrica.

  3. L'any 1939, amb 'El embrujo del fandango', es troba a l'altra banda de l'Atlàntic, amb actuacions a l'Argentina, l'Uruguai, el Brasil, Xile, Colòmbia, Veneçuela, Cuba i Mèxic.

  4. L'any 1944, quan s'estrena 'Follow the boys' ('Sueños de Gloria'), Amaya encara actua a Amèrica. Fins i tot el president Roosevelt la convida a una celebració a la Casa Blanca.

  5. 'See my lawyer' ('Entiéndase con mi abogado') es va rodar el 1945. Aleshores Amaya ja estava considerada com una estrella internacional. Tardaria encara dos anys a tornar a Espanya.

  6. La pel·lícula argentina 'Dringue, Castrito i la lámpara de Aladino' apareix el 1954. Fa set anys que Amaya és a Espanya de nou, tot i que no deixa les gires per Europa i Amèrica.

  7. L'any 1962 arriba l'aclamada 'Los Tarantos', de Francisco Ribera Beleta, que aconsegueix l'Oscar en la categoria de pel·lícula de parla no anglesa. El film va sortir un any abans de la mort d'Amaya. Va ser la seva última pel·lícula.

  8. Espectacle de la ballarina i cantant flamenca a sobre d'una gran pandereta. Amaya va morir als 46 anys a Begur (Girona) a causa d'una malaltia renal. Se li va atorgar la Medalla del Mèrit Turístic de Barcelona, el Llaç d'Isabel la Catòlica i el títol de filla adoptiva de Begur.

  9. Una altra de les grans actuacions de la 'bailaora'. El crític Sebastià Gasch va presenciar una funció d'Amaya a Barcelona que el va trasbalsar de ple. Va escriure'n un article: "De sobteun salt.I lagitanetaballava.L'indescriptible.Ànima.Ànimapura.El sentimentfetcarn.El 'tablao'vibravaambinauditabrutalitati increïbleprecisió.La Capitanaera un productebrutde la naturalesa.Com tots elsgitanos,ja degué néixer ballant.Era l'antiescola,l'antiacadèmia.Tot el quesabiajadevia saber-ho en néixer".

  10. Un espectacle de 'bulerías' d'Amaya amb el seu grup. S'ha de recordar que la 'bailaora', batejada com la Capitana, mai no va assistir a una escola de ball. L'objectiu era no modificar ni alterar el do que li havia donat la naturalesa.