Capses de cigars amb ànima de blues

No sabem quina anècdota pot canviar la nostra vida. I potser en això està la gràcia de tot plegat. Un dia qualsevol, un amic de l'Endika Ussia es va trobar una guitarra en un carrer del Raval. I, com que ell vivia a prop, l'hi va regalar. Estava destrossada, però tenia pedigrí. "Era una Dobro. Com la de la portada del disc Brothers in arms dels Dire Straits. Tot i què estava bastant ferida, em vaig proposar recuperar-la. I vaig aconseguir-ho", explica aquest fotògraf basc establert des de fa temps a Barcelona. De fet, ell era un bon candidat per a una missió tan complicada com fer reviure una Dobro abandonada. Toca la guitarra des dels 15 anys -és una apassionat del blues- i té molta facilitat per a les manualitats. A més, hi ha un tret del seu caràcter imprescindible per sobreposar-se a les dificultats: "Sóc molt cabut, molt. Quan em proposo una cosa, arribo fins al final".

PASSEJANT PELS ENCANTS

Unes setmanes més tard, passejant pel mercat dels Encants, l'Endika va ensopegar amb un mànec de guitarra elèctrica. "Vaig pensar que era un senyal, que havia de construir la resta de l'instrument", rememora. Poc després, va marxar de viatge al País Basc. A casa la mare, va fixar-se en un cosidor. Era una capseta de cigars Monte Canario, on ella guardava els fils i les agulles. A l'Endika se li va encendre la bombeta. "Era el cos que necessitava per al meu mànec de guitarra", confessa. Es va emportar la capseta de fusta a Barcelona i al menjador de casa seva -com si fos un Geppetto modern- va crear la primera Dusty Road Guitar. Encara la conserva. Té un gran valor sentimental i, a més, va marcar-li un camí que ja no ha tingut aturador. Continua treballant d'assistent de fotògraf per a publicitat i moda, però tot el seu temps lliure el dedica a les cigar box guitars, que construeix amb sentit i sensibilitat al menjador de casa i que ven a través de la seva web (a molts músics professionals, per cert).

L'humil origen d'aquestes guitarres construïdes amb capses de cigars s'ha d'anar a buscar al delta del Mississipí, cap als anys 30. La població, amb pocs recursos, utilitzava les capses de tabac de Virgínia que gastaven els rics per fer petits instruments amb els quals reproduïen la música que escoltaven per la ràdio. Una història apassionant que mou l'Endika a reciclar per construir les seves guitarres i ukeleles "Els mànecs els puc fer amb la fusta de les portes de balcons vells que trobo pel carrer. Per als amplificadors, reciclo tiradors de calaixos, estores de bambú, filtres de cafetera... Amb els clàssics auriculars de telèfon construeixo micròfons d'harmònica. I em guardo tots els altaveus que trobo dels televisors antics. Però també vaig molt a la ferreteria, eh!", explica, envoltat d'eines de fuster i capses apilades de Partagás, Montecristo, Robaina i Bolivar.

Però el que l'obsessiona és una altra cosa. "Els meus instruments no estan pensats per fer bonic, sinó per tocar. Gairebé tot el què faig està electrificat. Busco un so antic, molt vintage ", exclama mentre agafa una de les seves guitarres, la connecta a un petit amplificador i comença a rascar-ne les cordes. "Jo penso en blues", diu en veu alta. No calia que ho digués. Ho escoltàvem. I en gaudíem doblement.

DUSTY ROAD GUITARS

ENDIKA USSIA

www.dustyroadguitars.blogspot.com.es

Treball fotogràfic: www.endikaussia.com