PLAY
JOAN MIQUEL OLIVER

Tu ets tu i te tens molt present

Manual imprescindible del perfecte artista pop (XXX)

+ Si et vols dedicar a la música és molt pràctic que en treguis un rendiment econòmic. No pots estar tot lo dia treballant d’una altra cosa i fer de músic quan arribes al vespre cansat a casa, no és la condició òptima perquè el teu art es pugui desenvolupar. Si vols que et paguin per cantar i tocar la guitarra, no et queda més remei que anar al mercat a vendre el producte. Per cada individu que s’aturi a la teva paradeta, tasti la sobrassada i te’n compri una, n’hi haurà mil que no te la compraran. D’aquests mil, a nou-cents cinquanta no els ha agradat gens, a quaranta-nou els ha fet fàstic i un te l’ha escopit a la cara. Si els Beatles no els agraden a uns quatre mil milions de persones, quants penses que n’hi haurà que no els agrades tu? Fes la mitjana dels discs que vens de cada títol i multiplica-la per deu -proporció estimada entre compradors i seguidors- i resta-ho a set mil milions. Calcula... A mi em surten sis mil nou-cents noranta-nou milions vuit-centes cinquanta mil ànimes.

+ Feta aquesta senzilla operació, arribes a la conclusió que no ets tan important com pensaves. Tot i així, sempre hi haurà qui pensi que ets prou vàlid per anar a veure’t en directe o comprar-te un disc. Quan això arriba és una espècie de miracle, i el vincle emocional que es crea entre tu i ells pot arribar a ser molt fort. A ells els pots haver canviat la vida, amb la teva música: els fa companyia, els porta a límits sonors que no sospitaven i els dóna una interpretació ontològica que sabien que era allà però que no havien pogut formular positivament. A tu t’omple de confiança i et diu que no estàs tan sonat ni tan sol com darrerament sospitaves: hi ha gent que és com tu, gent que t’entén.

+ Quan algú se t’atraca, et ve com si et conegués de tota la vida, i en certa manera és així. Fes un esforç, aquesta persona sap, per les teves cançons, moltes més coses de tu del que sospites, i no pensis que és un desconegut qualsevol, tu també el coneixes prou bé, teniu moltes coses en comú. Algú que t’admira té dret a dir-t’ho, a parlar amb tu, no te’n deixis ni un, si et sents agraït, demostra-ho i inverteix-hi tot el temps que faci falta. Si ho penses fredament, ells són més dignes d’admiració que tu, tu ets tu i te tens molt present, però a ells no se’ls ha perdut res amb la teva música, tenen la seva vida, els seus problemes, i, tot i així, et fan cas, realment tenen molt de mèrit.


BOLOCONSELL:

ELS MICRÒFONS SÓN UN NIU DE GÈRMENS. SEGUR QUE EN TENS UN, PORTA’L AL CONCERT