PLAY
JOAN MIQUEL OLIVER

Que hi hagi un baix sense baixista

Manual imprescindible del perfecte artista pop (XXV)

+ Una nota no és res més que un interval respecte d’un centre harmònic. La base harmònica la defineix el baix, és l’instrument que dóna la clau perquè tot allò que fan els altres es pugui entendre; per tant, tocar el baix és una de les majors responsabilitats que pot assumir un músic. Una característica d’aquest instrument és que no fa falta ser molt destre per tocar-lo. Per aquesta raó, el baix se sol adjudicar al més travat del grup, que molt sovint també és el més travat del poble, perquè amb una guitarra o una bateria no se’n sortiria. Així és que tenim que la qualitat harmònica de la nostra música moderna està en mans de la fauna més inconscient i musicalment irresponsable de totes les possibles. La majoria de baixistes no tenen ni la més remota sospita de la importància de la seva feina. Per començar, ni les seves nòvies ni les seves mares són capaces de sentir el baix, i, a partir que els hi diuen, no fan res més que passejar-se pel diapasó tocant qualsevol nota dins l’escala de la tonalitat, tot pensant que la seva tasca és anar fent sense parar una melodia que més o menys els mantingui distrets.

+ La meva recomanació és que et desfacis del baixista com més aviat millor. No només no t’ajuda, sinó que fa malbé la teva música. Si el que necessites són greus, hi ha mil maneres d’aconseguir-los -bombo, teclats, percussions, pianos, guitarres, caixes de ritmes-, i, en el pitjor dels casos, agafes el baix i el graves tu, segur que no seràs tan animal de destrossar-te un disc tu mateix. La millor opció per a una banda és que hi hagi un baix sense baixista, i que qualsevol músic l’agafi quan sembli que sigui necessari. Això no serà tan sovint com és habitual, un punt al qual s’ha arribat perquè hi ha un individu que el té penjat i pensa que l’ha d’amortitzar.

+ Els únics baixos que estan ben posats són els de les orquestres, perquè hi ha un compositor que ha escrit, nota per nota, què s’ha de fer. I, per acabar, un acudit de baixistes que ens va contar no fa gaire el nostre company i amic Albert Pla. “Un contrabaixista jubilat rep una invitació per anar a veure el concert de Nadal de la seva antiga orquestra. Interpreten la Cinquena simfonia de Beethoven. Acaba el concert i està tan flipat que va a saludar el contrabaixista nou que l’ha substituït. -No t’ho creuràs -li diu-, mentre nosaltres fem «bum, bum, bum», tots els altres fan «txa-txa-txa-txaaan!!!»”

BOLOCONSELL:

TINGUES CONTROLADA LA SORTIDA D’EMERGÈNCIA

I QUE LA PORTA ESTIGUI OBERTA