Capitán Phillips

Paul Greengrass viu obsessionat pel perill, el segrest, la conspiració. Després de veure United 93 , Green zone i dues entregues de la saga Bourne , Capitán Phillips n'és la nova confirmació. No puc evitar pensar que Greengrass hauria estat un anti-McCarthysta de soca-rel. S'hauria posat les botes parlant d'enemics invisibles, fent de la política ficció i de la Guerra Freda tot un corpus creatiu. El film que ens ocupa relata els fets reals esdevinguts quan uns pirates somalis van abordar un vaixell de la marina americana i van segrestar el seu capità. Greengrass ens serveix una trama ferma, musculosa, prenyada de nervi i de la seva habitual força narrativa. Entre línies llegim que si un cas com aquest va poder esdevenir-se és més que evident que alguna cosa no funciona a la marina del país més poderós del món. D'una banda retrata la feblesa del sistema i de l'altra no pot evitar una certa fanfàrria autocomplaent: als enemics dels EUA si cal se'ls esclafa. Molesta també el final, amb Tom Hanks -fins llavors excel·lent- fent el numeret com si encara es digués Forrest Gump.