PLAY

Cançons que queden oblidades

Manual imprescindible del perfecte artista pop (XLIII)

Sóc del parer que està molt bé que la gent tengui discos. Un disc és una càpsula de matèria humana que viu a les llars i als cors del personal, un disc a casa és una ambaixada de les idees d’un artista que transcendeix generacions, que fa companyia i que queda gravat per sempre a la memòria de moltes biografies concretes. Les persones s’enamoren, consoliden amistats, superen càncers, passen captiveris, pugen l’Everest, pinten, escriuen contes i, de fons, les cançons. Es deixen els discos, els perden, se’ls graven, viatgen amb ells, dormen al cotxe... Cada exemplar pot tenir la seva història. Ja ho cantava en Kiko: “ Ponme, ponme esa cinta otra vez, pónmela hasta que se arranquen los cachitos de hierro y cromo ”. De quina cinta parlava? Ja l’hi demanarem.

A l’entrada d’un concert no hi pot faltar una paradeta amb cedés i samarretes. Una samarreta del teu grup val el mateix o menys que una samarreta llisa, i la gent s’ha de vestir igualment. És molt important que hi hagi roba de nin petit. Als pares els fa vergonya posar-se segons què i posen als seus fills la samarreta del seu grup preferit. Quan acabi el concert podeu sortir a parlar amb el públic, la gent entén que la taula de marxandatge és una mena de meeting point i us esperen allà. És una experiència enriquidora, podeu sentir de primera mà i en calent l’opinió dels assistents. La reclamació més habitual té a veure amb les cançons que els hauria agradat sentir i no heu tocat, feu-los cas, no sé per què sempre hi ha cançons que queden oblidades o marginades, recuperau-ne algunes de les que la gent troba més a faltar.

Si us encarregueu vosaltres mateixos del marxandatge no ho fareu bé. Per això no és mala idea que delegueu en algú. Sempre hi haurà qui s’interessi per dur-vos aquest assumpte. S’ha d’encarregar de comanar el material, de transportar-lo, muntar i desmuntar, emprovar roba, vendre, fer l’inventari i la comptabilitat... En definitiva, de tot. Amb un marxandatge ben duit n’hi pot haver prou per mantenir econòmicament una persona, almenys els mesos que estigueu de gira. Trobau algú autònom, que s’ho passi bé, i és igual que no hi guanyeu tant o res: la principal finalitat és que la gent tengui discos, vostres o de qui sigui. No dubteu a regalar-ne si estau inspirats.

BOLOCONSELL:

No cal reduir el nombre de vehicles, heu d’anar amples i us fareu nosa si arribau tots a l’hora