MÚSICA
YERAY S. IBORRA

Canada, cinc anys de retrofuturisme

La discogràfica ho celebra a l’Apolo amb El Último Vecino, Extraperlo i Evripidis and his Tragedies

Canada, cinc anys de retrofuturisme / CHUS ANTÓN Zoom

Pablo Díaz-Reixa (El Guincho) ha sortit a buscar alguna cosa per menjar; després de dinar té les proves de so a Lienzo Charro, plaça polivalent de sorra al Panteón Civil de Dolores, a Ciutat de Mèxic. El Guincho està presentant Hiperasia (2016) per Llatinoamèrica. Mentrestant, dins de l’Hotel Carlota a la delegació Cuauhtémoc, Borja Rosal, guitarrista d’Extraperlo, d’El Guincho i encarregat del segell que publica les dues bandes, Canada Editorial, es torna boig buscant connexió a internet. “Què vo… lia? Re… flec…”, s’entretalla el català a l’altra banda de l’Skype.

De fons, s’intueix una piscina: la calor comença a esclafar el D.F., en contrast amb Barcelona, on està fent el dia més fred de l’hivern. Des de les oficines de Canada Editorial, un desè pis al Poblenou amb una sortida a un pati interior on es podrien gravar tres-cents videoclips de Canada (la productora, en aquest cas), Alba Blasi, segona espasa de la discogràfica i també teclista a Extraperlo, viu amb paciència la videoconferència. Una altra cosa no, però a Canada Editorial estan acostumats a la feina deslocalitzada (i a multiplicar-se).

“Som només tres, i oferim un servei 360º ( booking, edició…), anem desbordats! Per a nosaltres, cada projecte és diferent… i com l’expliquem, també”, confessa l’Alba, mentre passeja frenètica, quasi flotant sobre la moqueta verda de les oficines. L’Alba, en Borja i en Juan fan tots els papers de l’auca, però no hi veuen incompatibilitat. Al contrari: “El músic agraeix que sigui un altre músic qui l’acompanyi”. Sobre la taula de l’Alba encara hi ha polseres de la campanya que van fer amb El Guincho: experiència 3D per explicar l’univers Hiperasia. “Una pasta”, riu. S’està fent de nit a Barcelona (i la terrassa de Canada sembla encara més un escenari d’una pel·lícula de Spike Jonze).

Borja Rosal va rebre l’any 2011 l’encàrrec de Canada, productora audiovisual amb clients per tot el món (l’últim treball, The less I know the better de Tame Impala), de muntar una discogràfica. “Què volia? Reflectir què estava passant a Barcelona, i aquest segueix sent el meu compromís. Com va fer Nuevos Medios, que va revolucionar el flamenc i el pop amb la seva mixtura”, comenta Borja, un apassionat d’aquells anys... I de Ray Heredia, un músic quasi de culte que només va editar el disc Quien no corre vuela (1991) reivindicat per tota l’escena del nuevo flamenco. “Qui seria el nostre Ray Heredia? Joe Crepúsculo!”, riu l’Alba, que, de fet, com en Borja, només es posa seriosa quan parlem de revival. ¿És l’estètica vuitantera -tret compartit dins el segell per diverses bandes- i la nostàlgia un motor per a la discogràfica? “No ho crec. Potser nosaltres sí que en bevem més, però l’últim disc, Chill aquí (2016), està inspirat també en el soft rock dels 70 -matisa en Borja-. I el Guincho, més que música d’ahir, em sembla una música del demà: del futur”.

Més enllà dels discos publicats en els últims cinc anys, Canada Editorial s’ha encarregat de sacsejar la nit a Barcelona amb la programació -un cop al mes- del Club Marabú i de les festes Nueva Época. Ara estan centrats en la preparació del cinquè aniversari, en què l’Alba i en Borja participaran com a productors però també amb Extraperlo (a la foto), acompanyats d’El Último Vecino i Evripidis and his Tragedies. “Presentarem tots disc, tot novetats el mateix dia!”, apunta Rosal mentre s’acomiada. En Pablo està a punt de tornar. La piscina els espera.|

5è aniversari de Canada Editorial: El Último Vecino + Extraperlo + Evripidis and his Tragedies Sala Apolo (Barcelona) Dissabte 19. 20 h. 12-15 €. Els tres grups presenten nou disc publicat per Canada