Calvary

Qui voldria desitjar-li la mort a un sacerdot? Tot i la seva incorrecció política, no és una pregunta impertinent a Calvary, sinó l’interrogant del qual parteix el nou film de John Michael McDonagh, un cineasta que va debutar amb L’irlandès, una curiosa buddy movie policial amb Brendan Gleeson, sleeper del cinema europeu del 2011. Gleeson es posa ara en la pell del capellà d’un poble que ha de fer front a la venjança d’un feligrès turmentat pels abusos que va patir quan era petit: la víctima convertida en executor amenaça de matar-lo en una setmana i el protagonista viurà aquests set dies de Passió avaluant els actes de la seva existència i els de la seva comunitat. Tot i un material de perillosa intensitat dramàtica quasi fordiana, Donagh aposta pel to i les formes de la comèdia negra i les del western crepuscular; la decisió potser peca d’arriscada i no sempre aconsegueix l’equilibri just, però funciona com a contrapunt narratiu d’un escenari gens amable i uns personatges consumits per les seves misèries i excessos.