CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 18/03/2016

Calle Cloverfield 10

*** Direcció: Dan Trachtenberg Guió: D. Chazelle, J. Campbell, M. Stuecken. 103 min. EUA (2016). Amb Mary Elizabeth Winstead, John Goodman, John Gallagher Jr. Per als que busquen en el cinema un niu de sorpreses

Manu Yáñez
1 min
Calle Cloverfield 10

Els primers desconcertats pel joc de canvis de marxa i expectatives truncades que proposa Calle Cloverfield 10 seran segurament els devots de Monstruoso, la primera entrega d’aquesta interessant saga fantàstica. Allà on el film original utilitzava el fals documental per meditar sobre els traumes de l’Amèrica post 11-S, el nou Cloverfield adopta una postura més lúdica i aposta per la hibridació de gèneres. Així, el que comença com un drama intimista esdevé ràpidament un thriller psicològic i després compleix amb el seu deute amb el gènere fantàstic, i acumula pel camí unes quantes referències a l’univers d’Stephen King, de The mist fins a Misery. L’operació podria haver-se quedat en un curiós pastitx postmodern, un succedani d’experiments com Los t o La cabaña en el bosque, de J. J. Abrams i Drew Goddard respectivament, dos dels productors de Calle Cloverfield 10. Tanmateix, el consistent rerefons psicològic de l’heroïna, atrapada entre fugides, empresonaments i inferns familiars, aporta al film un benvingut coixí de lògica emocional. |

stats