Direcció: Ralph Fiennes. Guió: John Logan. 123 minuts. Estats Units (2011).Amb Gerard Butler, Ralph Fiennes, Vanessa Redgrave.
No és la primera vegada, ni serà l'última, que s'adapta un Shakespeare (ambientat a l'antiga Roma, en aquest cas) dins d'un context històric, diguem-ne, actual. Un recurs retòric que subratlla la universalitat i la contemporaneïtat dels conflictes i valors de les obres d'aquest autor. Però, si tan actual és la temàtica de Coriolanus , per què no adaptar-la tal com és? ¿És que si en lloc de soldats, corbates i americanes hi sortissin centurions i túniques no entendríem la vigència de l'obra? ¿O és que Ralph Fiennes no està segur de saber crear un emmirallament entre èpoques? En la seva primera pel·lícula com a director, Fiennes parafraseja Shakespeare per explicar com el patriotisme és una relació amorosa entre individu i poble que, quan un dels dos no correspon a l'altre, genera monstres. I si bé els mèrits de Fiennes com a adaptador poden qüestionar-se, com a realitzador la seva feina es mou sempre dins dels límits de la correcció. Poca cosa més. Però, també, poca cosa menys. De vegades, n'hi ha prou amb quatre actors (i quins actors!) interpretant un text clàssic per superar els mínims.
