Born

Lluny de la grandiloqüència discursiva i de la fastuositat escènica que acostumen a embafar el cinema històric, Born se’ns presenta tocada per una espurna d’austera modernitat. Mitjançant una estructura el·líptica i episòdica que adapta lliurement el llibre La ciutat del Born d’Albert Garcia Espuche, Claudio Zulian (director d’A través del Carmel ) entrecreua les vivències quotidianes de tres habitants de la Barcelona de principis del segle XVIII. Mentre la història es dirimeix en lluites monàrquiques, de portes endins impera la pobresa del poble i l’avarícia dels comerciants. Fugint de la nostàlgia, Zulian compon un minimalista retaule històric que es fa fort en l’atenció als petits detalls: la lluentor agònica d’una espelma, la gestualitat sensual i teatral d’una jove empesa a la prostitució. Born no acaba de trobar un rumb definitiu pels seus postulats heterodoxos (a estones sembla un exercici d’assaig i error), però hi trobem interessants empremtes d’una sensibilitat pictòrica i d’un convincent compromís amb el realisme.