CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Blue ruin

*** Direcció i guió: Jeremy Saulnier. 92 minuts. Estats Units (2013). Amb Macon Blair, Eve Plumb, Devin Ratray, Amy Hargreaves Per als que els interessa la dimensió tràgica dels deutes de sang

En el seu segon llargmetratge, el també director de fotografia Jeremy Saulnier dóna una altra volta de cargol a les pel·lícules de venjança des dels supòsits del millor cinema independent nord-americà. Com en altres films d’aquest tipus, Blue ruin ressegueix el camí meticulós, obsessiu i sagnant del protagonista, Dwight (un meritori Macon Blair), per acabar amb els assassins dels seus pares. Però se situa lluny tant de l’exaltació de l’ull per ull de certs films d’acció testosterònica com de l’ exploit violent de les revenge movies de sèrie B. El Dwight és un home devastat i maldestre, un sense llar que pren el camí de la revenja assumint que no hi ha marxa enrere. Saulnier construeix un thriller tens i alhora auster, que defuig l’estilització postmoderna de certes revisions del gènere i atorga més densitat al drama interior del protagonista que a l’acció pròpiament dita, malgrat que no hi falta la sang. Saulnier també demostra el seu ofici en crear una atmosfera melangiosa i tràgica a partir dels tons tristament blavosos que s’anuncien des del títol i presideixen aquest viatge a l’Amèrica eternament profunda.