ESCENES
BELÉN GINART

Blaï Mateu: “Cada cop hi ha menys fronteres entre circ, teatre i dansa”

Fill del Tortell Poltrona i la Senyoreta Titat, va créixer sota una carpa i es va formar a França durant l’eclosió del nou circ. Amb la seva dona, Camille Decourtye, dirigeix la companyia Baró d’Evel

Blaï Mateu. / PERE VIRGILI Zoom

Als espectacles del Baró d’Evel hi ha acrobàcia, música, dansa, teatre, poesia… Quina etiqueta escolliries per definir la teva feina?

Sempre intento fugir de les etiquetes. M’agrada dir que faig art. Arts escèniques. Cada cop hi ha menys fronteres entre circ, teatre i dansa, i això ho trobo molt interessant.

Com decidiu quin d’aquests elements és més important en cada espectacle vostre?

Nosaltres treballem amb tots aquests llenguatges i creem molt a partir de la improvisació. A mesura que anem fent i refent, cada cosa va agafant el seu lloc i la seva importància. I cada element s’autoproclama de manera diferent en cada espectacle.

Quina és la singularitat de Bèsties?

Per primer cop, la Camille [Decourtye, codirectora de la companyia i la seva dona] i jo assumim la direcció total de l’espectacle. Estem dins i fora, actuant i dirigint. En l’equip de vuit intèrprets hi ha la ballarina Lali Ayguadé, que ha aportat força a la part de moviment. És la primera vegada que assumim coreografies de grup.

Quines bèsties hi surten?

Hi ha dos cavalls, un corb i quatre periquitos. No els fem fer coses expressament, estan en llibertat i el que ens interessa és la seva presència, la relació que s’estableix amb ells. Els animals ens poden ensenyar moltes coses i aporten molt a l’espectacle.

Deu ser un risc tenir-los en escena, ¿no són molt imprevisibles?

Un actor sempre busca la justesa. Pensem tant, que ens costa trobar aquesta sensació de descobrir-ho tot. Els animals fan que l’espectacle estigui viu, que sigui diferent cada vespre, i això ens interessa molt.

De què heu volgut parlar a la peça?

Bèsties és accessible a tothom, però és difícil d’explicar. Hem imaginat una mena de mitologia, un lloc on hi ha una espècie de tribu, en un temps indefinit que podria ser fa mil anys o d’aquí mil anys, abans d’arribar al cel o a unes passes de l’infern. Hi ha mil portes obertes perquè cadascú s’expliqui la seva història.

Què voleu oferir als espectadors?

Ens agrada treballar amb la fragilitat del que som. Ens agradaria que l’espectacle parlés més als cossos i als cors de la gent que a l’intel·lecte. Que la gent es deixés anar i tingués la sensació d’haver fet un viatge.

Entre els intèrprets de Bèsties hi ha la teva filla, Taïs, de 9 anys.

Volíem que en aquesta tribu hi hagués gent de diferents horitzons i de diferents mides, cossos i edats. La Taïs ens va demanar de participar-hi i ens anava molt bé.

Entronca molt amb la teva tradició.

I la de la Camille, que ve d’una família que des de sempre ha treballat amb cavalls i ha viatjat en rulots. Baró d’Evel és una juxtaposició del seu món i del meu, i això cada cop és més present. Nosaltres guardem el que som i d’on venim, i fem recerca per intentar trobar nous horitzons.

Què hi ha en la teva feina de la manera d’entendre el circ que tenen els teus pares, Tortell Poltrona i Montserrat Trias?

No ho puc dir d’una manera gaire concreta. Però és evident que l’absurditat, l’energia, el tarannà. Estic fet del que sóc, del lloc on vinc i del lloc cap on vaig.

¿Amb el teu pare us enteneu parlant de circ?

Sí, i tant. Hi ha diferències però són diferències de forma, no de fons. Crec que anem en una mateixa direcció, però per vies diferents.

Fa 20 anys el teu pare et va animar a marxar a França a estudiar, i t’hi vas quedar. Com t’ha marcat això com a artista?

El nou circ crec que va néixer al mateix temps allà i aquí, però aquí no s’hi va donar suport institucionalment i allà en van fer escola. Una producció com Bèsties no l’hauríem pogut fer aquí. Som el que som perquè som allà. A França tenim 15 coproductors; a Catalunya, dos.

¿El vostre circuit principal és a França, també?

Sí, però els compartiments entre gèneres allà també estan molt marcats, i els circuits varien segons l’espectacle. A França ens diuen que el que fem no és circ, i això ens va molt bé, perquè nosaltres també ens qüestionem si fem circ o no. |

Temporada Alta: ‘Bèsties’ Direcció: Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias. Amb Lali Ayguadé, Noémi Bouissou, Camille Decourtye... La Copa (Girona). Del 19 al 22 de novembre