MÚSICA
Cultura 29/01/2016

Biscuit, uns pioners amb vint anys de rock a l’ombra

Els vilanovins presenten disc i un recopilatori editat per un segell australià

Yeray S. Iborra
3 min
Biscuit, uns pioners amb vint anys de rock a l’ombra

“Què fa que seguim traient discos? Biscuit forma part de la nostra vida. Com la família o la feina”, comenta Xavi Cardona, vocalista de la banda vilanovina. Ha deixat un text a mitges per atendre’m (i no era pas una cançó). És traductor autònom; es passa la major part del dia a casa ajuntant lletres, ja sigui per encàrrec o per devoció. He sentit, però, que fa uns anys m’hauria costat menys trobar-lo amb l’Àngel, el Fermín i l’Armand al Bar Itàlia, seu social regentada pel Pere Agramunt (de La Brigada), que a casa seva. O al local d’assaig, on abans es reunien dos cops per setmana. Ara surten menys.

“Nosaltres vam ser pioners als 90, amb Alias Galor [grup vilanoví d’ indie-pop ], de la música independent”, recorda el Xavi. Ser pioners i de Vilanova no és un fet que es pugui dissociar. Quan Biscuit va néixer de les cendres de Blue Bus i va publicar les primeres maquetes l’any 1993, ser de província i fer rock alternatiu eren dos agreujants gairebé insalvables. Això va fer que mai s’hi volguessin dedicar professionalment i, de retruc, els va alliberar de la pressió, cosa que els va allargar la vida com a banda. Biscuit no ha transitat per circuits convencionals, n’ha generat de propis. Aquest 2016 celebren 22 anys sobre els escenaris i ha sigut un segell australià (Off The Hip) el que ha editat un disc en commemoració de l’efemèride: 20 years, a million beers & a lotta nerve. “Hem conegut grups i grups que s’han anat separant. No volem donar gaires voltes a per què aquí no es parla de nosaltres. Alguna cosa hi ha de tenir a veure l’aïllament, viure a Vilanova i fer la guerra pel nostre compte”, conclou Cardona.

Curiosament, les cerveses de què parla el títol del recopilatori són un dels motius que els empenyen a tirar endavant: hores als backstages dels festivals els han permès conèixer personalitats del rock com Bart Davenport i Johnny Casino (Asteroid B-612). Aquest últim, mític de l’escena punk-rock dels 90, va moure els fils perquè publiquessin a Off The Hip. Tots ells formen part del que Xavi Cardona anomena “ rock&roll brotherhood ”, una comunió entre rockers que els ha obert moltes portes. Esperen que se n’obrin més: “Volem que el recopilatori ens serveixi per sortir de la Península! Moltes vegades els grups americans ens demanen com és que no hem tocat mai a fora”.

Entre aquests germans del rock també hi ha Antonio Baños, amb qui van gravar “unes quantes cançons” als estudis de Santi García (Ultramarinos Costa Brava). “Ens ho vam passar d’allò més bé! L’Antonio es va escapar un cap de setmana abans de les eleccions per gravar”, comenta el Xavi rient per la “moguda” que li va caure a sobre a l’exdiputat de la CUP poc després. Uns altres que es poden comptar entre la seva colla de rockers empedreïts són La Castanya, la discogràfica que els ha editat el seu nou disc. El sisè. I sense títol. “La idea d’aquest disc era fer el que els anglesos anomenen back to basics ; afluixar una mica la línia dels dos últims treballs, més elaborats a l’estudi, i fer una cosa més simple. Dues guitarres, baix i bateria. Ser més fidels al que fem a l’escenari”. El disc, molt més pròxim al punk-rock, recupera, a partir de referents culturals com Hunter S. Thompson o Phil Ochs, la cosmovisió dels 60: una època “radical” -afegeix Cardona- i necessitada de missatges directes. Com l’actual.|

stats