ART
B.D.A.

Bernat Solsona: "Internet ha fet que la gent segueixi els il·lustradors"

Al Festivalet, no va parar de fer retrats ràpids amb retoladors (uns 60 en dos dies). El seu estil espontani, amb un punt naïf, ens va agradar tant que li hem demanat que dibuixi el número del primer aniversari del 'Play'

T'hem vist al Festivalet fent retrats a la gent que t'ho demana. ¿Ho fas molt, això dels dibuixos ràpids?

No, en realitat ho vaig fer per primera vegada al B-World, una història que feia la Bibiana Ballbè a l'Hotel Omm, on s'hi estava durant un mes i convidava artistes. Jo vaig ser-hi l'últim dia, a la festa de clausura, fent aquests retrats ràpids. Va ser una experiència que vaig voler repetir al Festivalet com un happening i ha sigut bastant interessant veure la reacció de la gent.

Fas servir sempre retoladors?

Sí, prefereixo el dibuix més de línia, de tacar ràpid, que les pintures i les tècniques més elaborades. M'agrada el dibuix més espontani, més ràpid, em surt millor. És una altra estètica. En la pintura flueix la taca i això és més controlat, vas més on tu vols.

¿Aquests contorns tan definits diuen alguna cosa de tu, de com veus el món?

No sabria què dir-te, cadascú agafa la tècnica amb què es troba més a gust i amb la qual pot treure la seva part més interessant.

Acostumes a fer servir només blanc i negre, i el color de manera molt puntual.

Sí, o combinacions de pocs colors, per tenir una mica de control sobre el color, perquè no surtin coses sense sentit. Sempre és un vermell pla, un negre, tot pla, i dóna aquesta sensació plàstica diferent de l'aquarel·la, que té aigües.

De formació ets dissenyador industrial. Com influeix aquest fet en els teus dibuixos?

Evidentment hi té molt a veure, sempre que penso en il·lustració hi penso com a dissenyador més que com a artista. Penso en com enfocar el projecte abans de començar, en una combinació de dos colors... Sempre intento analitzar, crear un concepte i anar cap a una direcció.

Com vas passar del disseny industrial a la il·lustració?

Ara mateix em dedico a la il·lustració al cent per cent, però vaig estudiar disseny industrial a l'escola Elisava i allà ja em vaig interessar molt per la il·lustració. Vaig anar d'Erasmus a Eslovènia, a la ciutat de Ljubljana, i allà vaig triar il·lustració i print making, coses que em van agradar molt. En tornar a Barcelona vaig treballar a l'estudi del dissenyador industrial Hiroshi Tsunoda, on principalment fèiem làmpares, packaging... Després vaig fer un màster a l'escola Eina.

És un canvi valent. ¿Veies la il·lustració com una bona sortida professional?

Quan m'hi vaig ficar no sabia si m'hi podria guanyar la vida, però tenia un instint que em deia que havia de tirar cap allà, perquè el que més m'agradava del disseny industrial era treballar amb petites il·lustracions per conceptualitzar.

És un camp en què cal diversificar-se?

És complicat, perquè jo faig des de vinils fins a revistes, llibres... S'ha de provar tot el que et proposin o tot el que puguis proposar.

El que fas tu és molt diferent del que fan la Paula Bonet o el Conrad Rosset, que estan de moda.

Sí, però en el que faig jo també hi ha molta gent. És un estil menys realista, més expressiu en aquest sentit, més de dibuixar no tan exactament la gent i de buscar una altra sensació.

Quins referents tens en el món de la il·lustració?

Sarah Mazzetti, Riikka Sormunen, Luke Best, Philippe Weisbecker, Brosmind... Blu en el camp de l'street art, Daniel Clowes i Marjane Satrapi en el del còmic, i tinc molts referents de disseny industrial, encara que no tenen res a veure amb la il·lustració.

Les xarxes socials han convertit molts il·lustradors en estrelles.

El fenomen internet ha fet que la gent pugui seguir aquests il·lustradors i sí que potser són una mica estrelles, en el sentit que estan molt exposats. Antigament no era així, treballaven per a una revista i prou. Ara pots ensenyar constantment la teva feina i la gent pot seguir la teva trajectòria.

Així doncs, ¿t'has de mantenir fidel a un estil per no perdre seguidors?

Sí, si no ets reconeixible la gent no et veu com la marca, però si fas sempre el mateix, la gent també s'avorrirà. Trobo més interessant explorar per on sigui.n