CARA A CARA

Ben Brooks entrevista Jan Martí

‘Lolito’ és el sisè llibre de Ben Brooks, que amb 22 anys s’ha convertit en una de les veus més originals de les lletres britàniques. Jan Martí, membre del grup de pop electrònic Mendetz, és el seu editor a Blackie Books

B.B. |Fa cinc anys que et dediques a l’edició amb Blackie Books. Has publicat bestsellers, clàssics de culte i llibres oblidats. Has guanyat premis. Has construït un imperi del no-res. Què és el que tant t’agrada de les cheeseburgers del McDonald’s exactament?

J.M. |M’agrada el confort i el microbenestar que em proporcionen. Un EuroAhorro per endur, i menjar-me’l passejant per la ciutat. Això i una victòria del Barça són les formes més anodines però perfectes de felicitat temporal.

Quin és el fil conductor que connecta els llibres que publiques?

És complicat de dir. Probablement el fet que ens han agradat tant que ens han vingut unes ganes irrefrenables de compartir-los. I també l’humor, un component molt important per a nosaltres, no oposat a la serietat i la profunditat (com va dir Chesterton: “El contrari de divertit no és seriós; és avorrit”). I en darrer lloc, una certa actitud, un posicionament davant la vida que és comú en els autors i personatges dels llibres que publiquem.

Quina creus que és la meva pitjor característica?

Aquesta cosa sense nom que fa que demanis perdó tota l’estona. I el serrell que duies quan vas venir per primer cop a Barcelona, esclar.

Si tinguessis una màquina del temps però massa por per fer alguna cosa divertida com trobar-te amb dinosaures o abraçar Sòcrates i en canvi viatgessis als inicis de Blackie Books, hi ha res que faries d’una altra manera?

Sí, perquè no sóc tan naïf i no m’emportaria tantes patacades. Però llavors segur que Blackie no començaria tan bé. Les coses que passen sense voler no es poden canviar ni repetir.

Quan anirem a esquiar?

Quan vinguis per Sant Jordi segur que encara hi ha neu. Però no t’emborratxis als telecadires.

¿Penses que el fet de ser pare afectarà Blackie Books? ¿Penses en com el teu fill respondria als llibres que publiques?

Sí, m’afecta perquè estic més tendre i em fixo molt més en els llibres per a nens. De moment el meu fill, de quatre mesos, té un llibre fet de tela i en comptes de llegir-lo se’l menja. M’ha fet pensar molt, a veure si hem d’obrir una nova línia comestible.

Quins són els llibres que més recordes de quan eres jove? Si en poguessis publicar algun, quin seria?

Publicaria qualsevol cosa de Roald Dahl, si pogués. El meu gran ídol infantil, juntament amb Romário.