CRÍTICA DE CINEMA

Barcelona nit d’hivern

*** Direcció: Dani de la Orden. Guió: Daniel González, Eric Navarro, Eduard Sola. 110 minuts. Espanya (2015). Amb Miki Esparbé, Alexandra Jiménez, Abel Folk, Alberto San Juan, Àlex Monner. Per als paladars tragicòmics

poi Zoom

Una estranya tristesa, una barreja entre l’amargor i l’escepticisme. Afegida, esclar, als ja previsibles tocs festius i ensucrats dels happy ends inevitables. És el pòsit que queda després de veure Barcelona nit d’hivern, una seqüela sense gaires sorpreses. Però val la pena recalcar que el to amable i bonista del film, gens desagradable, per cert, ve tamisat per una mirada poc complaent, més abrupta del que pot semblar a simple vista, sobre les relacions de parella, els seus desencontres i retrets. Passa en la història de Miki Esparbé i Bárbara Santa-Cruz, una parella sotmesa a suspicàcies, silencis i gripaus empassats. Suggereix més coses de les que diu explícitament. A més a més, hi ha històries que aporten poc (el trencacors penedit i la fornera, el rei mag i la fotògrafa pocatraça), d’altres que són pur sucre (les dues àvies lesbianes), una un pèl forçada sobre el passat i el present (l’avi i la carta mai enviada) i una de divertida i molt ben dialogada (el trio dels dos amics i la pizzera). El conjunt és tou -ai les cançonetes!- però no menyspreable, aporta motius de rialla i de melancolia. |