CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Bajarí

3* Direcció i guió: Eva Vila. 94 minuts. Espanya (2012).Documental.

Resulta difícil no pensar en La leyenda del tiempo mentre es veu Bajarí . Com en aquella obra mestra d'Isaki Lacuesta, aquest documental d'Eva Vila parla de l'herència cultural de l'expressió artística del poble gitano a Espanya. També emmiralla els protagonistes de la pel·lícula (també un nen i una dona arribada de l'estranger) amb un ídol totèmic del flamenc: en aquell cas era Camarón, en aquest, Carmen Amaya. I la forma del documental també remet a cert llibre d'estil recent de fer cinema de no-ficció de Barcelona: evitar busts parlants a càmera, construcció impressionista del discurs, joc d'absències i presències... Resulta, però, que a diferència de La Leyenda del tiempo , Bajarí és més interessant com a documental musical que no com a peça amb accent etnològic o antropològic (tot i que una cosa estigui lligada amb l'altra). El procés de creació d'un espectacle musical flamenc (l'art i el misteri de la combinació entre cante , toque i baile ) que mostra és molt més ric i didàctic que les apreciacions sobre la transmissió artística implícites en aquest espectacle.|