OBLADI-OBLADA

BTOY: “Sense amor viuríem a Mórdor”

Una de les màximes exponents de l’street art del nostre país, ha bombardejat les parets dels millors festivals del món

BTOY. Risc, obsessió, talent. S’ha guanyat l’etiqueta de Banksy catalana: és una de les màximes exponents de l’street art del nostre país. Va passar d’estudiar dret a saltar-se les lleis. Li agraden les textures, les formes, els colors. Ha bombardejat les parets dels millors festivals del món i des del 2005 també exposa en galeries. Tot per diversió. Per distreure’s i abstreure’s. I per no ser infeliç. Les seves obres són un reflex d’un món fet d’il·lusions =  Diu que juga amb la pintura per tornar a trobar la foto perfecta. Tècnica stencil, flappers, postmodernitat i pop art. Li agraden els reptes, s’enriu de les normes no escrites. Per a ella, una veritat absoluta = Carpe diem.

OPTIMISME, PESSIMISME, AMOR
Qui és Btoy? El pseudònim que faig servir per pintar al carrer. D’on ve el nom? De riure’m de les normes no escrites. Què no s’imagina la gent de tu? No ho sé. Amb què diries que ets més bona? A riure. ¿I el teu pitjor defecte? La desmotivació absoluta que es transforma en passotisme. ¿Tendeixes més a l’optimisme o al pessimisme? A nivell general, al pessimisme. A nivell individual, a l’optimisme. En què confies més: en l’amor o en els diners? Sense amor viuríem a Mórdor. ¿En les parelles o en les amistats? Tot o res. ¿En tu o en els altres? En mi en relació als altres. No podem controlar els actes dels altres. ¿Hi ha alguna cosa de què no parlis mai? Sí. Per això són secrets. ¿Una pregunta que respondries amb una mentida? No ho sé. ¿I una veritat absoluta? ‘Carpe diem’.

DIVERTIR-SE, EVADIR-SE, CONCENTRAR-SE
Vas passar d’estudiar dret a saltar-te les lleis. Què és el que et va impulsar a fer-ho? Més aviat ho feia per divertir-me. Barcelona fa més de deu anys era una ciutat on hi havia una cultura underground molt potent a causa dels grans canvis urbanístics que estava tenint i de la influència més directa d’altres països europeus pel fet de pertànyer a la UE. Tenia inquietuds culturals diferents de les que podien oferir els espais oficials. Què t’ha aportat l’‘street art’? Divertir-me, evadir-me, concentrar-me. ¿És difícil guanyar-se la vida en un món tan masculí com és aquest? Com en qualsevol altra professió, suposo. Crec que és més una qüestió que la societat no fa un esforç general a prendre mesures equitatives en la igualtat laboral per qüestió de gènere, orientació sexual o de classe. ¿D’aquí la teva predilecció per pintar ‘flappers’? Van ser les primeres dones que es van rebel·lar contra els costums d'una societat en què el seu paper era exclusivament d’esposa i mare. Són icones del feminisme.
Què tenim les dones que no tinguin els homes? Bigoti molsut. ¿I dels homes què t'agrada? Que són d'un altre sexe.

ARRISCAR-SE, AVORRIR-SE, SOBREVIURE
Com et vénen les idees? El procés més o menys és així: preparació d'idees, mandra, comença l'obsessió, procés crític en l'elecció d'idees, composició dels colors i formes, intuïció i elaboració de l'obra. Què ha de tenir una paret perquè et vinguin ganes de bombardejar-la? M’han d’agradar les textures, el pas del temps i les intervencions anteriors. ¿Com més gran és, millor? Els reptes són divertits. ¿Has arriscat molt a la vida? Si no m’hagués arriscat, m’hauria mort d’avorriment.

COMPARAR, DESENGANXAR, EVOLUCIONAR
Què té pintar a l’exterior que no té l’interior? Depèn de la paret, si és legal o il·legal. Però ajuda a sintetitzar més ràpid. Té una part més visceral o intuïtiva. ¿I al revés? Treballar a l’estudi et dóna més possibilitats d’equivocar-te i rectificar tantes vegades com vulguis. ¿Les parets són el que millor expliquen una ciutat? Jo crec que són la base. Què et motiva de treballar fora? Conèixer altres punts de vista. Deixes de comparar, et desenganxes. ¿Una ciutat per anar-hi dues vegades? París i Amsterdam. Què no pintaràs mai? Les ruïnes d’Empúries. Podries ser feliç i no pintar? No. ¿I ets feliç pintant? Depèn. Però em distreu i m’ajuda a abstreure’m.