Cinema
XAVI SERRA

Brindis per un nou cinema

Mar Coll, la directora de 'Tres dies amb la família', estrena el 2013 un nou treball i es pregunta com seran i com es produiran les pel·lícules del futur

Mar Coll / DAVID PLANAUMA Zoom

Mar Coll va aterrar amb bon peu en el món del cinema: Tres dies amb la família , la seva opera prima , del 2009, una radiografia de la incomunicació a partir dels rituals funeraris d'una família que va triomfar als Gaudí i es va endur el premi a la millor direcció novella dels Goya. Exalumna de l'Escac i filla de les Corts, Coll encara un 2013 "imprevisible" en què arribarà el seu nou llarg, Les quatre o cinc fugues de la Jeni , amb Nora Navas ( Pa negre ) en el paper principal.

Rodada en plena crisi de les subvencions, la directora temia que la pel·lícula es fes vella abans d'estrenar-se, com un vestigi d'una indústria extingida, i que la història no reflectís un moment tan "convuls" com l'actual. "L'altre dia, però, veient la pel·lícula, em vaig adonar que sí que està connectada: la protagonista és una dona d'uns 40 anys que intenta reprendre la seva vida després d'un accident i no se'n surt -explica-. És una història sobre el canvi i l'adaptació. Ella vol ser la persona que tothom espera que sigui, però no ho aconsegueix. A la gent del seu entorn, com ens passa ara a tots, li costa molt desfer-se de la idea que tot tornarà a ser com abans". En sintonia amb aquest 2013 "imprevisible", Coll no sap quan s'estrenarà la pel·lícula però calcula que primer s'estrenarà als festivals i cap a la tardor arribarà a les sales de cinema.

DEL LLARG AL CURT

Coll no estalvia rotunditat quan afirma que el cinema a l'Estat està "enfonsat" i la producció "en caiguda lliure". Però no desespera, ni de bon tros: "Això també donarà peu que es vegin coses diferents, imperfectes, fresques, pel·lícules fetes amb quatre duros, sense res a perdre ni cap necessitat de reprimir idees". ¿I seran així les seves futures pel·lícules? "La cosa està tan revolucionada que no ho sé, estic desconcertada -admet-. ¿Quin és el tipus de pel·lícula que s'ha de fer ara? ¿Com s'ha de produir? Quan estigui acabada, ¿es veurà en sales de cinema o als ordinadors?"

La directora no té les respostes, però comença a acaronar un projecte que surt d'aquests neguits. "M'agradaria fer un film que sigui una col·lecció de curts, una pel·lícula en format episòdic a l'estil del Coffee and cigarettes , de Jim Jarmusch", revela. El tret de sortida va ser Amics , un curt que va rodar per encàrrec del festival Notodofilm que ningú ha pogut veure. "És culpa meva -es lamenta-, per no llegir les bases: els personatges estan tota l'estona borratxos i el patrocinador del festival és Jameson, que no pot donar aquesta imatge de l'alcohol".

L'experiència va servir per recuperar l'energia dels rodatges de l'Escac. "Tot i que les pel·lícules que he fet són relativament petites, ja tenen una certa dimensió. Els curts impliquen un sistema de producció modest i més lliure: t'ajuntes amb 4 o 5 persones, improvises, t'ho passes bé. És un camp d'aprenentatge brutal". No és l'única que aposta per una nova manera de produir cinema. "Isabel Coixet ha rodat un nou film en dues setmanes i amb quatre duros. És el mateix que han fet Albert Serra, Isaki Lacuesta o Elías Siminiani. I són les pel·lícules que espero amb més ganes del 2013", remata.