OBLADI-OBLADA

Xevi Solà: "L'artista no torturat"

Ha deixat enrere el romanticisme pur i ara busca la decadència

XEVI SOLÀ. Explica contes en una sola imatge= Pintor amb un imaginari MOLT peculiar. Colors pastel, personatges hitchcockians. Màgia, veritat, llum, por, èpica, misticisme, romanticisme, humor, força, interès, sensualitat = Desprendre tot això, li agradaria. Bada. Ha deixat enrere el romanticisme pur i ara busca la decadència. Catedrals gòtiques, adolescents que es despullen, animals domèstics i personatges sinistres. Necessita enviar missatges inquietants. Busca la potència visual i reflecteix la part més fosca de la consciència humana. Intestins, sexe, instint animal i amoralitat. La seva tècnica és impecable però no pretén arribar a ser precís fins a l'infinit. El seu objectiu: deixar sempre una porta oberta a la imaginació.

HUMOR TRÀGIC

Què vols que s’imagini la gent amb els teus quadres? M’agradaria que davant les meves pintures tothom s’hi sentís en família. Còmplice. I que hi reconegués històries sobre les quals no parla en públic. El risc d’això, evidentment, és que a vegades pot provocar cert rebuig. Què és el que més creus que els caracteritza? L’altre dia un conegut va descriure les meves pintures com a “humor tràgic”. I em sembla encertat. Ho veig com una variant del romanticisme però entès d’una manera bastant més trivial. Reflecteixen el teu interior? Sí, esclar! Això espero! Però no només el meu. Crec que represento el món interior d’uns quants.


ROMANTICISME I RUÏNA

Com han evolucionat? Potser la pinzellada: és més ràpida. En contrapartida, últimament estic treballant més els fons. No sé si això és bo o dolent, ja ho veurem.¿I què han deixat enrere? El romanticisme pur i dur. D'adolescent sentia fascinació per la ruïna. Ara busco representar la mística de la decadència des d'un punt de vista més humà. Què és essencial per al teu procés creatiu?Explicar un conte en una sola imatge.


TÍPICS TÒPICS

Amb quin període de la història de l’art et quedaries? Em quedaria amb el moment en què es va descobrir la fotografia i a partir d'aquí la pintura es va haver de reinventar. Quin és el tòpic sobre els artistes que consideres més fals? Hi ha molts tòpics que són absolutament falsos. Te'n diré dos. Un és que actualment hi ha qui encara diu que existeix masclisme en el món de l’art a Occident, quan en realitat la dona moltes vegades exerceix un lloc preponderant. I dos: el tòpic que molts individus s'encarreguen d'alimentar, el de l'artista torturat. ¿I el més cert? La hipocresia.


LA VERITAT = COMODITAT

A quina pregunta respondries amb una mentida? A cap! Per tant, a aquesta que m'acabes de fer. ¿I amb una veritat absoluta? Intento contestar la veritat a totes les preguntes, a la llarga és molt més còmode. Però la veritat absoluta, què sé jo. On t’agradaria envellir?Al costat del mar. Un somni recurrent? L'Amèrica profunda. Un futur ideal? Viatjar per feina, i tornar a casa al costat del mar. Què no sabràs mai fer tan bé com t’agradaria? Pintar el mar. ¿Un moment per oblidar? Quan vaig anar a París per a una cita amb una galerista expressament i em va deixar plantat. ¿I un per recordar, sempre? Tots els moments en què he estat sol davant de la natura.


MÀGIA, LLUM, POR

La teva pitjor virtut? La responsabilitat mal entesa. M’ha portat a cometre molts errors a la vida. El teu millor defecte? Badar. Què no has fet encara? Exposar als EUA. Què no faràs mai? Pagar per exposar. Què no s’imagina la gent de tu? Que he treballat durant molt temps en un hospital psiquiàtric. Amb qui faries un quadre a quatre mans? Amb David Hockney, per exemple. Què t’agradaria desprendre? Màgia, veritat, llum, por, èpica, misticisme, romanticisme, humor, força, interès, sensualitat. Per demanar que no quedi.