CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 23/01/2015

Autómata

** Direcció: Gabe Ibáñez Guió: G. Ibáñez, J. Sánchez Donate, I. Legarreta. 110 min. Espanya (2014). Amb Antonio Banderas, Birgitte Hjort Sørensen, Melanie Griffith. Per a incondicionals de la sci-fi poc exigents

Joan Pons
1 min
Autómata

Autómata és com entrar en una llibreria de vell especialitzada en ciència-ficció: remenant, remenant, aquí pots trobar un exemplar de Jo, robot, d’Asimov, al qual li falten 50 pàgines, allà un altre de mal traduït de Somien els androides amb ovelles elèctriques?, de K. Dick, més endins podem trobar uns còmics de Moebius fets malbé per la humitat, etc. És a dir, a Autómata pots topar-te amb les grans obres de referència de la sci-fi, tot i que no estiguin en les condicions més idònies. Aquest film de Gabe Ibáñez és, doncs, una olla podrida on couen moltes temàtiques (la intel·ligència artificial, per exemple), molts tractaments (la distòpia deshumanitzadora, entre d’altres) i moltes estètiques (Bilal, Douglas Trumbull, Terry Gilliam...) no gaire originals. Però, potser per culpa precisament d’aquest déjà-vu continu, Autómata perpetua un imaginari de ciència-ficció que no és precisament personal, és veritat, però sí molt clàssic i, segons com, amb cert atractiu tradicional. Seqüències com la del desert no són el paradigma de la innovació, però això no vol dir que estiguin exemptes de bellesa.

stats