Asaf Avidan: “Si la gent vol alguna cosa acabarà trobant la manera d’aconseguir-la”

Ets molt popular en països com França -i a Israel, que és on vas néixer-, però aquí la gent no et coneix tant, oi?

Sí, té a veure amb moltes coses. És una mica culpa meva. A França i a Israel hi actuo desenes i desenes de vegades cada any i aquí no. A més, no he publicat el disc a Espanya.

En canvi, tothom coneix One day / Reckoning song

He de dir que si fos la versió original de Reckoning song no m’importaria. Però com que és el remix, no sento que sigui veritablement la meva cançó. He sigut molt sincer dient que no m’agrada aquesta remescla, em sembla una interpretació una mica reduccionista del que acostumo a fer. Esclar que m’ajuda, i ho valoro perquè ha introduït molta gent en la meva música. Si això fa que la gent acabi venint als meus concerts, es compri el disc o busqui els meus vídeos, aleshores em sembla fabulós, però si la gent es queda només amb el remix i pensa que això és el que sóc com a artista, llavors és tràgic per a mi.

Aleshores, com va sorgir el remix

Esclar que hi vaig tenir alguna cosa a dir, però la història és que l’any 2012 aquest noi alemany, que tenia 25 anys, em va enviar un missatge dient que era fan meu, que havia estat en concerts meus a Berlín i Nova York, que tenia el disc i que havia fet una remescla gairebé de fan. La va penjar a YouTube i me’n va enviar l’enllaç perquè l’escoltés. Li vaig dir que moltes gràcies per l’esforç, però que no m’agradava, i me’n vaig oblidar totalment. Mesos més tard vaig veure que l’enllaç ja tenia 20.000 o 25.000 reproduccions, que en aquell moment era molt. Li vaig demanar educadament que retirés la remescla, però mai la va eliminar. Al final, la meva companyia la va voler publicar com a CD i vaig tornar a dir que no, però l’èxit ja era tan viral que al final vaig cedir i va ser número u en 14 països. Pots intentar aturar-ho, però al final si la gent vol alguna cosa acabarà trobant la manera d’aconseguir-la.

Tens una veu molt particular. Com vas descobrir-la?

No vaig intentar trobar-la. Als 26 anys tot m’anava molt bé treballant com a animador de cinema, feia sis anys que tenia nòvia, i en una setmana ho vaig perdre tot: la xicota, la feina... No tenia diners per pagar el lloguer i un amic em va deixar casa seva mentre era de viatge de noces. Jo tenia una guitarra que mai havia après a tocar i vaig començar a aprendre uns quants acords i a fer cançons. No sabia què havia de fer, però estava tan fet pols que em va sortir tot el dolor, la por, la desesperança, la tristesa, la depressió... tots aquests sentiments que necessitaven sortir d’alguna manera i van aparèixer com si cridés o plorés, i des de llavors és el que faig. No hi ha una tècnica al darrere, sóc jo traient tot el que tinc a dins.

Diries que la teva veu sona femenina?

No, però m’he adonat que molta gent ho pensa i que la majoria de gent, quan sent la meva música, es pensa que qui canta és una dona. No hi tinc cap problema, si la gent s’emociona amb les cançons per mi ja n’hi ha prou.

Comparen el teu timbre amb el de Billie Holiday, però no sé si consideres que és una comparació acurada.

És un compliment immens que estic a anys llum de merèixer, però l’he llegit, i també surt molt el nom de Janis Joplin. No crec que m’ho mereixi, només puc sentir-me afalagat.

Dius que no ets un artista israelià, sinó un artista d’Israel. Quina diferència hi ha?

Crec que hi ha una gran diferència. No intento amagar que he nascut i crescut a Israel, ni me n’avergonyeixo, però crec que dir “sóc espanyol”, “sóc francès” o “sóc israelià” evoca a l’altra persona un munt d’estereotips que jo no necessàriament vull projectar. No sento que hi hagi una identitat israeliana, a Israel hi ha vuit milions de persones i vuit milions de maneres de sentir, de creure o de pensar.

Has dit que la por és el sentiment que uneix el poble israelià, i que no vols sentir aquesta por.

No vull tornar-hi a entrar, perquè tot el que dic es treu de context. Tinc un discurs molt elaborat en aquest sentit, però en el context d’una entrevista sempre es traduirà en alguna cosa que no és el que jo vull dir. |

Cruïlla

Parc del Fòrum (Barcelona)

Kendrick Lamar, FFS (Franz Ferdinand & Sparks), Jamie Cullum, Ms. Lauryn Hill...

Del 10 al 12 de juliol

Asaf Avidan actua diumenge 12, a les 19 h