CARA A CARA

Arnau Obiols entrevista Víctor Bocanegra

Víctor Bocanegra ha enregistrat 'Cançons de l'Akídelara' (2013) amb l'ajuda del seu nebot Arnau Obiols. Com que són de generacions tan diferents (l'un cultiva la poesia i la traducció i l'altre punxa al Sónar), els demanem que s'ho expliquin

A.O. |Per què vas tornar a la música després de tants anys de la dissolució de Bocanegra?

V.B. | Diria que és la música que em va xuclar. Per a mi fer cançons és una extensió de la meva activitat poètica: recitar i cantar són dues disciplines diferents. I tocar un instrument una altra. L'acte dramàtic de la interpretació és d'una alta exigència tècnica. I, al capdavall, si no estàs inspirat, tot és inútil.

Has sigut professor de traducció a la Universitat de Vic. ¿Trobes a faltar la docència?

Trobo a faltar l'acte docent, que és un acte sagrat. La transmissió de coneixement i experiència a altres persones, que, al seu torn, també t'enriqueixen i et donen molt. És un acte humaníssim, viu, no virtual. Això és el que trobo a faltar. És un greu error que l'educació estigui gestionada per tecnòcrates i empresaris. Ja en veiem els resultats. El ministre actual és delirant, sembla una broma de mal gust.

¿Tens previst tornar a publicar poesia?

Sí, mai no he deixat d'escriure'n, però la publico amb comptagotes. Traduir serveix per guanyar garrofes (poques) però també pot ser molt gratificant.

Què et sembla l'escena musical d'avui en dia?

Hi ha un boom de gent creativa i jove que dóna alegria al panorama. Això només pot ser bo, però ens cal també una crítica discriminadora i severa. Tot no val. Però és remarcable l'alt nivell que han assolit moltes formacions i intèrprets.

¿Et veus exercint de musicoterapeuta en un futur?

Sí, m'hi veig. És una teràpia creativa que encara té molt camp per córrer aquí al país. De moment faig voluntariat en un hospital psiquiàtric. La música, l'home la necessita com el pa que menja.

En diverses lletres del disc fas referència a les noves tecnologies. ¿Vivíem més feliços abans, sense internet i sense mòbil?

Segurament. A la tecnologia punta de vegades sembla que li sobra la ena. No vull ser un esgarriacries, però el tema de les noves tecnologies em preocupa, els nens estan perdent habilitats socials, i no sóc l'únic que ho diu. Tenim un accés a la informació com mai, i unes possibilitats de coneixement espectaculars, però ¿de veritat que ens fem més savis que els d'abans? Algú s'ho creu?

Què trobes a faltar en la indústria musical catalana?

Estem a anys llum dels països de nord enllà, que tenen un IVA simbòlic, educació musical seriosa i respecte per la música i pels qui en volen fer un ofici. Som un país genuïnament musical, amb una gran tradició, però ens hem d'espolsar les puces.