CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Aquí y allá

Aquí y allá Zoom

Direcció i guió: Antonio Méndez Esparza. 110 minuts. Mèxic (2012).Amb Pedro De los Santos, Teresa Ramírez Aguirre, Lorena Guadalupe, Pantaleón Vázquez.

Aquí y allá és la història, com tantes altres històries, d'un retorn: el del Pedro, un emigrant mexicà que feia anys que lluitava per guanyar-se la vida als Estats Units, al seu petit poble d'origen. Aquesta nova arribada a casa no sembla que tingui, d'entrada, res d'especial. El personatge es retroba amb la seva família i es reintegra en el seu entorn sense gaire estirabots. Tot molt normal. Massa i tot. Almenys a la superfície, no hi ha cap drama, no hi ha cap trauma. Tot continua igual, o pitjor, a l'estat de Guerrero, on torna el protagonista: les oportunitats de trobar feina són minses, les activitats d'oci no són gran cosa, els serveis públics (sanitat, educació...) amb prou feines arriben a uns mínims, etc. Un estil de vida que frega el llindar de la pobresa i que emet un missatge molt clar: l'horitzó del futur no és aquí, és allà.

Antonio Méndez Esparza ens convida a contemplar aquesta revelació que acostuma a produir-se a l'interior dels residents amb més empenta dels pobles petits de les zones rurals (i aquí és igual quin racó del món sigui) amb molta pausa i molt subtext. En aquest sentit, és curiós com una pel·lícula que s'està tan quieta, que reposa tot el plantejament sobre els temps morts, pugui disparar els seus significats en tantes direccions. Des d'un angle hipernaturalista que hibrida documental i ficció, Aquí y allá parla de la complexitat del sentiment d'arrelament quan el lloc d'on provens no et dóna motius per tirar endavant, explica com és més fàcil que l'esperança faci niu dins d'un individu que no dins d'un col·lectiu i com el fracàs és una condemna, sí, però almenys és una condemna que et pot empènyer cap endavant.