CINEMA
Cultura 29/04/2016

Aquelarre superheroic

‘Capitán América: Civil War’ projecta la fractura política americana entre Els Venjadors de Marvel

Carlos Reviriego
4 min
Aquelarre superheroic

Fa un temps, els superherois eren éssers solitaris. Víctimes de neurosi i excentricitats diverses, l’exclusivitat dels seus poders els apartaven de la resta del món precisament per poder salvar-lo... O destruir-lo. Però va arribar un moment en què els personatges es van sentir massa sols i els espectadors, suposadament, massa afamats. Els Venjadors (2012) va reunir sota un mateix propòsit Iron Man, Capità Amèrica, Hulk, Thor, La Vídua Negra i Ull de Falcó. La jugada no era nova en l’univers de franquícies. Els mutants d’ X-Men ja havien sigut objecte de quatre entregues en el segle XXI i el Watchmen de Zack Snyder i Alan Moore va demostrar que l’èpica coral i el retrat íntim eren possibles, però l’All-Star superheroic de Joss Whedon va marcar una nova tendència en l’imperi dels blockbusters, de la qual DC Comics, eterna rival de Marvel, també s’ha contagiat. L’hipertrofiat enfrontament entre Batman i Superman és, en realitat, l’aperitiu al gran concili de superherois que oferirà La Lliga de la Justícia

L’explicació de l’extenuant ritme de la cartellera i l’embruix dels superpoders és de naturalesa aritmètica: amb un pressupost de 220 milions de dòlars, Els Venjadors va recaptar gairebé 1.500 milions a tot el món (només en pantalles), i una mica menys amb la seqüela Venjadors: L’era d’Ultron (2015). Actualment hi ha almenys dues entregues més en marxa d’aquest grup de superherois -el 2018 arribarà Avengers: Infinity War Part I i el 2019 ho farà Avengers: Infinity War Part II -, si bé la tercera entrega del Capità Amèrica que avui arriba a les sales mundials, Capitán América: Civil War, funciona pràcticament com un capítol més, amb tota la seva èpica i el seu drama, de les aventures d’Els Venjadors. Capitán América: Civil War

Dirigida pels germans Anthony i Joe Russo, responsables també de l’epopeia Capità Amèrica: El Soldat d’Hivern (2014) -modèlica en la seva forma de combinar el thriller d’espionatge i l’acció superheroica-, la seva mida i ambició la converteixen en alguna cosa més que un producte frontissa entre franquícies. En aquest teixit de narratives crossover que conformen l’eixam de mitologies i diagnòstics polítics en clau pop que és l’univers Marvel, la guerra fratricida entre Venjadors no només funciona com a punt centrífug al qual van a parar les sagues de Capità Amèrica, Iron Man i la nova franquícia de Spiderman, sinó que està destinada a deixar un forta empremta en el gènere. “L’enfrontament cinematogràfic de superherois que has somiat des de la infància”, exclama el crític de The Telegraph “És molt més que una pel·lícula de crispetes quasi perfecta”, assegura la revista Total Film.

El comportament de les taquilles governa el discurs creatiu del cinema espectacle, però no hi ha dubte que tota una sèrie de cineastes han trobat en les galàxies de superherois el vehicle ideal per reformular el cinema d’atraccions, en contrast amb James Bond, Jason Bourne o l’Ethan Hunt de Missió: Impossible. Christopher Nolan, Zack Snyder, Marc Webb, Jon Favreau o Bryan Singer són només alguns d’ells. Els germans Russo vénen del món de la comèdia. Productes amables com Benvinguts a Collinwood i Tu, jo i ara... Dupree els precedeixen en la direcció, però també una sitcom tan mítica com Benvinguts a CollinwoodTu, jo i ara... Dupree sitcom Community El denominador comú no és només l’humor sinó també l’exaltació de la cultura pop, que en les seves entregues de Capità Amèrica es tradueix en eufòria.

Ajuntar en una mateixa seqüència ambientada en un aeroport, fins i tot en el mateix pla, deu superherois en plena acció ha de produir en ells tant d’èxtasi com el que pretenen (i molts diran que aconsegueixen) transmetre a l’espectador.

Ho han destacat gairebé totes les reaccions. Capitán América: Civil War equilibra el drama amb els apunts còmics -els moments entre Iron Man i Spiderman són impagables, com assegura la publicació Variety, “demostra ser notable tant per la seva coherència dramàtica i unitat temàtica com per les seves vertiginoses i inventives seqüències d’acció”. L’humor no desapareix, tot i que queda lluny de la mofa autoparòdica d’ Els Guardians de la Galàxia Tot i que es prengui molt seriosament a ella mateixa, la pel·lícula no participa de la solemnitat que El caballer fosc va propagar en el gènere, però tampoc defuig el barroquisme narratiu i les sinergies geopolítiques de les pel·lícules de Batman dirigides per Nolan.

El guió es basa en el còmic que va escriure l’escocès Mark Millar que, buscant un paral·lelisme amb les lleis antiterroristes posteriors als atemptats de l’11-S, va enfrontar els superherois al voltant de la decisió de revelar les seves identitats, en el fons, una qüestió de caràcter moral. Capitán América: Civil War recolza el seu discurs polític en la fractura, fent-se eco de la forta polarització que es viu als Estats Units durant el seu any electoral. Els bàndols rivals de la pel·lícula, liderats per Capità Amèrica i Iron Man, dissenteixen de si les seves accions han d’estar fiscalitzades per l’ONU o poden actuar de manera independent. Els Russo fan fluir amb intel·ligència i emoció tots els ingredients ja coneguts, fins al punt que la totpoderosa publicació Empire assegura que “és la millor pel·lícula Marvel fins al moment”. |

stats