CRÍTICA DE CINEMA
PAULA ARANTZAZU RUIZ

Aprendiendo a conducir

** Direcció: Isabel Coixet. Guió: Sarah Kernochan. 105 minuts. Estats Units (2014). Amb Ben Kingsley, Patricia Clarkson, Grace Gummer, Sarita Choudhury. Per a espectadors en busca d’un refrigeri cinematogràfic

poi Zoom

A Aprendiendo a conducir Isabel Coixet ha tornat als EUA, un país i una cultura en què la cineasta barcelonina sembla sentir-se més còmoda a l’hora de portar a la pantalla les seves històries d’emocions al límit. Però a diferència dels seus treballs anteriors, aquesta tragicomèdia que ens parla de la crisi de la mitjana edat, la comunicació intercultural i les segones oportunitats és segurament un dels films més moderats i desenfadats de la catalana. Qui sap si aquest to més o menys còmic, més o menys naturalista, és obra de la muntadora Thelma Schoonmaker, habitual de Martin Scorsese, o de les sempre polides interpretacions de Patricia Clarkson i Ben Kingsley -en els papers d’una escriptora novaiorquesa en procés de divorci i d’un professor d’autoescola i membre de la comunitat sikh que s’ajuden mútuament-, però a Aprendiendo a conducir Coixet ha deixat aparcada la seva marca personal de passions insoldables per oferir-nos un treball de caràcter materialista, un relat d’autoajuda optimista i feliç, que promou la teràpia en pantalla. I que, tot i les obvietats, funciona. |