ESCENES
BELÉN GINART

Apocalipsi i improbabilitat, segons Loscorderos.sc

‘La banda de la fi del món’ serveix teatre i música en vasos comunicants

Apocalipsi i improbabilitat, segons Loscorderos.sc / M. GUISADO Zoom

Fa 13 anys que pasturen junts. David Climent i Pablo Molinero, Loscorderos.sc, saben que les relacions artístiques d’una durada tan llarga són una raresa. I, a més, han hagut de sentir molts cops que el seu és un treball “ raruno ”, com recorda el David. I és cert que l’experimentació forma part del seu ADN, però no hi ha gens de postureig en la seva feina: tot sorgeix per pura coherència i necessitat artística. De qüestionar-se, d’oferir obres lligades al seu temps. De generar noves formes de representació que, sense rebutjar l’impacte teòric, busquen específicament l’emoció. Loscorderos.sc porten a la sala Hiroshima de Barcelona el seu nou espectacle, “una obra de teatre dins d’un concert o al revés”, com el descriu Pablo. Es titula La banda de la fi del món, i hi continuen fent-se preguntes per a les quals no tenen resposta.

“Em causa una gran sorpresa sentir gent que diu que no li agrada el teatre. És com si algú diu que no li agrada la música. Hi ha molts tipus de teatre, com hi ha molts tipus de música”, diu el David. Loscorderos.sc són representants d’un tipus de format escènic difícil d’encaixar en patrons estrictes. Però les programacions tendeixen a l’estandardització i el que és difícil és que aquesta diversitat arribi al públic. Qui potser s’avorreix amb una obra de text a la italiana, detesta els monòlegs pretesament filosòfics o no suporta els formats més encarcarats, tal vegada gaudeixi amb una peça que, com la de Loscorderos.sc, superposa el potencial expressiu de materials diversos: moviment, paraula, llum, música. Però esclar, si ni tan sols sap que existeixen, difícilment podrà arribar a escollir-los.

“Nosaltres fem autocrítica contínuament, i veiem que els nostres espectacles interessen al públic. Podríem assumir el fracàs, el que és difícil d’assumir és la dificultat de tirar endavant quan no has fracassat”, diu el David. La banda de la fi del món es va estrenar al Temporada Alta, que n’és coproductor. A les funcions de Girona hi van anar alumnes d’un institut local. Després els artistes van visitar el centre per parlar amb els estudiants. La sensació general era de fascinació, no només pel resultat sinó també pel procés. Els nois al·lucinaven de veure que el David i el Pablo ho fan pràcticament tot. S’inventen els continguts, escriuen els textos, fan d’intèrprets, dirigeixen. Però el que per als alumnes és un mèrit, la capacitat de resoldre tasques diverses, en un món que tendeix tant a la superespecialització com el de les arts escèniques “no es veu amb bons ulls la multitasca”, afirmen els artistes.

A La banda de la fi del món, el Pablo i el David han sumat una complicitat: la de la cantant danesa Pia Nielsen (Miss Q). Necessitaven algú amb dedicació professional a la música perquè ells no en són, de músics. I malgrat això canten i toquen algun instrument en una peça que reivindica la possibilitat d’allò improbable. “Que una cosa sigui improbable no vol dir que sigui impossible”. I així, amb històries reals com la de l’home que va aconseguir sobreviure a l’impacte de set llamps, aquesta banda apocalíptica vinguda d’un altre planeta ens exhorta a lluitar per les coses difícils. Perquè, asseguren, el que és realment impossible és que el món sobrevisqui en les condicions actuals, així que val més intentar materialitzar els improbables. La banda de la fi del món ja té autonomia més enllà de l’espectacle: han enregistrat un disc que presentaran aviat al públic, mentre Loscorderos.sc, amb la col·laboració de la tercera pota de la companyia, Pilar López, encarregada de la producció executiva, no deixen de buscar prats ben frondosos per alimentar les maneres diferents d’entendre el fet escènic. |

‘La banda de la fi del món’ Direcció: Loscorderos.sc. Creació i interpretació: David Climent, Pablo Molinero, Pia Nielsen (Miss Q). Direcció musical: Miss Q Sala. Hiroshima (Barcelona). Fins al 14 de febrer