Anna Aurich: “L’important és què dius, a qui l’hi dius i quan. I no vendre fum!”
Especialista en comunicació
REW
<<
“Més que estudiar una carrera, el que volia era marxar de Banyoles a Barcelona”, confessa Anna Aurich. Al final va fer doblet: humanitats i periodisme. “Llavors somiava a publicar reportatges en dominicals i viatjar pel món amb un nòvio fotògraf”. I torna a riure. Ella és així: divertida, espontània, autèntica. Tampoc oblida els seus inicis: de dia treballava en una agència de comunicació, de nit feia ressenyes de teatre a la premsa underground, que cosignava amb el mític Enrique i An(n)a.
PLAY
>
Una carambola -diu ella- i una sensibilitat especial per comunicar -afegeixo jo- la van convertir en responsable de premsa del Teatre Lliure, on va fer de pont entre els artistes i els periodistes durant nou anys. “Cada dia anava a treballar contenta. I això no pot dir-ho tothom. Vaig aprendre moltíssim, va ser una època fantàstica de la qual conservo molts amics”. Allà també es va forjar un altre mite: L’Aurich. Fins que un dia va decidir volar pel seu compte.
FF
>>
Des de fa un parell d’anys, l’Anna dirigeix una agència de comunicació i continguts digitals. “El més important és què dius, a qui l’hi dius i quan l’hi dius. I no vendre fum!”, insisteix. Aquesta és la formula d’èxit que des de Cosmica apliquen a clients tan diversos com Borges, Palo Alto Market, el Festival TNT o el restaurant Semproniana. La comunicació, però, també és actitud: “Les coses s’han de fer amb alegria i il·lusió, si no no tenen cap sentit”, reflexiona. I aquesta és (entre d’altres) la seva gran victòria.
