FUGIDES
CECILIA LORENZO

Ànima occitana

Un viatge al departament del Tarn, el cor geogràfic del País d'Oc

Ànima occitana Zoom

A Occitània hi viuen 15 milions d'habitants, el seu territori va del Mediterrani a l'Atlàntic i abraça 33 departaments del sud de l'estat francès; les valls del Piemont, a Itàlia; l'estat de Mònaco, i la Vall d'Aran. Al cor d'aquesta immensa i sovint oblidada nació hi ha el departament del Tarn, una de les contrades on més s'està treballant per recuperar la història, la cultura, la gastronomia i la llengua occitana per gaudir-ne, mostrar-la i usar-la com a recurs turístic.

ALBÍ, CORDES-SUR-CIEL I CASTRES

La bandera occitana, amb l'estrella groga de 12 puntes sobre un fons vermell, oneja al capdamunt de diferents edificis de la ciutat d'Albí, la capital del Tarn. A la tarda, la imatge és encara més èpica, ja que la llum daurada del sol tenyeix d'un vermell intens els terrats i les rajoles amb què està construïda la catedral, les cases i els palaus del casc antic. És un moment en què es fa inevitable no pensar en la croada contra els albigesos i en el moment en què, precisament al lloc on avui hi ha el casc antic, l'Església catòlica va vèncer el catarisme, un dels episodis més tràgics i recordats de la història d'Occitània.

Els guies turístics n'expliquen els detalls també en occità, una llengua que, a banda de parlar-se sobretot entre la gent gran, comença a tenir un petit espai als patis d'algunes escoles i en les converses dels més joves, gràcies als programes que s'han creat perquè deixi de ser una llengua en perill d'extinció.

Passejant per Albí descobrim una trilogia d'indrets (la catedral de Santa Cecília, el Pont Vell i el Museu de Toulouse-Lautrec) que ja mereix el viatge. Però també ens sorprèn l'elegant i modern Museu de la Moda, en una casa restaurada al centre del casc antic. O el nou mercat cobert, on es poden tastar i comprar productes amb el segell Oc per l'Occitan (que certifica el valor de la cultura occitana en les activitats d'una empresa), com els embotits de Lacaune (el melsat o la bougnette ), el safrà del Tarn, els formatges, l'all rosa de Lautrec, el foie o els vins de Gaillac.

CROADA CONTRA ELS CÀTARS

A prop d'Albí hi trobem Cordes-sur-Ciel, la bastida (o poble fortificat) més visitada del departament. Va ser fundada al segle XIII pel comte de Tolosa, en plena croada contra els càtars. Avui, totalment pacificat, aquest poble seria perfecte per formar part d'un rànquing mundial de pobles amb encant: carrers empedrats, muralles i torres, cases de pedra i balcons de fusta, petits tallers artesans, miradors... L'altra cara de la moneda la podem veure a Castres, la ciutat regada pel riu Agout, elegant i espaiosa, amb grans edificis i amb un museu estrella: el Museu Goya, dedicat a l'art hispànic (s'hi poden veure obres de Picasso, Velázquez, Rusiñol, Anglada Camarasa o Sorolla).

Fer un tast de vins del Gaillac al Mas de Doat i conèixer Herni Plageoles, un artesà de la vinya que recupera antigues varietats locals de raïm; gaudir de les sonoritats tradicionals (i en llengua occitana) de grups com La Talvera, Nòu Sòrres i Brick à Drac; dinar en restaurants que donen valor al producte local, com L'Esprit du Vin (una estrella Michelin, al centre d'Albí), o visitar empreses modernes que segueixen tradicions centenàries, com Les Pigeons du Mont Royal, una granja en què es crien colomins per vendre a restaurants i en què es pot visitar un dels tants colomars històrics que esquitxen la contrada. Són exemples de les sorpreses que amaga l'essència occitana del Tarn, petits regals en què el valor del que és autèntic és molt més evocador i atractiu que el dels territoris globalitzats que han perdut els seus valors i les seves tradicions. Si les aprecien des de dins, també les apreciaran els que vinguin de fora.