ESCENES
BELÉN GINART

Àngels Bassas: “Interpretar una mena de filla d’‘El Padrí’ a l’escocesa és molt divertit”

Té una col·lecció de premis i papers amb els directors més destacats, però això no la salva de seguir lluitant per arribar a final de mes. I no para de diversificar: actriu, escriptora, professora…

Àngels Bassas. / PERE TORDERA Zoom

Estrenes Ciara, del prestigiós dramaturg escocès David Harrower, per voluntat de l’autor. Com vau entrar en contacte?

Ens vam conèixer en un curs a l’Obrador de la Sala Beckett i, malgrat la seva fama d’esquerp, de seguida vam connectar. Vam mantenir el contacte i un dia em va enviar un paquet des d’Escòcia amb una pila de llibres seus. Al capdamunt hi havia Ciara.

I una invitació a representar-la?

Quan ens vam conèixer ell estava retocant l’obra. L’havia escrit per a una gran actriu escocesa i amiga seva, Blythe Duff, que la va estrenar un mes després al Fringe d’Edimburg. Però Harrower em va dir que havia vist Ciara en mi i que volia que jo l’estrenés a Barcelona.

Ha sigut fàcil muntar l’obra?

He trigat dos anys a aconseguir-ho. És una producció petita feta amb l’impuls de l’Ajuntament de Figueres, la meva ciutat, la complicitat del Teatre Akadèmia, que hi va creure des del principi, i la generositat de tota la gent que hi participa, amb sous per sota del que correspondria.

Qui és la Ciara?

Una dona que regenta una galeria d’art i que, com el públic va descobrint a poc a poc, prové del món dels gàngsters. El seu pare és un reconegut criminal, i ella ho porta a la sang. És una dona molt forta i intel·ligent, amb un gran sentit de l’humor, que viu una lluita interior entre aquests dos mons. Era un repte actoral molt bèstia i crec que els actors ens hem de posar reptes i ens hem de posar en perill.

En quin sentit?

Al llarg de l’obra faig diversos personatges però sense fregolisme, sense deixar de ser la Ciara en cap moment, sense canviar de vestuari, i això és el més interessant. El bon actor, ja ho diu David Mamet, és el que té coratge, el que defuig la comoditat i busca personatges que el facin créixer com a actor.

A l’obra hi apareixen diferents personatges, però és un monòleg.

És un solo que no té res a veure amb els típics monòlegs introspectius o amb els monòlegs còmics. És com veure una pel·li d’acció, un thriller en blanc i negre, trepidant.

Amb quins referents has treballat?

A House of cards, el personatge que interpreta el Kevin Spacey de tant en tant mira a càmara i parla amb l’espectador directament. Jo també ho faig, per això aquesta obra és tan cinematogràfica.

Com ha sigut treballar amb dos directors?

Volia fer-ho bé i treballar amb els millors. Em venia molt de gust que em dirigís l’Andrés Lima i amb ell vam establir una mena de pont aeri Barcelona-Madrid. Però també necessitava un director còmplice a Barcelona, i vaig anar a buscar el Martí Torras Mayneris.

Què teniu en comú tots tres?

He vist que estan compromesos amb la feina com jo i que més enllà dels diners estaven disposats a invertir el seu talent en una cosa que els motivava artísticament.

I què tens en comú amb la Ciara?

Totes dues tenim una energia molt persuasiva, la Ciara és algú que lluita pel que creu, que tira endavant a pesar de tot i de tothom. Em va agradar molt que el vehicle conductor de la història sigui una dona en un món d’homes i que acabi sent ella qui porta les regnes. Jo també he hagut de lluitar en un món d’homes, la nostra societat encara és així.

En què no us assembleu?

Em queda molt lluny el món dels gàngsters. Interpretar una mena de filla d’El Padrí a l’escocesa és molt divertit.

Després de més de dues dècades d’ofici, en quin punt et trobes?

Fa 10 anys t’hauria dit: “Tinc un carrerón i estic encantada”. Però ara a vegades m’emprenyo per la situació que estem vivint gent de moltíssim nivell que hauríem d’estar cuidats. Costa que et reconeguin la feina i arribar a final de mes.

T’has estrenat com a escriptora amb molt bon peu, amb la col·lecció de contes infantils Patatu i amb una novel·la que va quedar finalista al Josep Pla.

Sí, jo em considero una artista que té necessitat d’expressar-se. La novel·la es titula Dóna’t i sortirà al maig. Estic molt contenta de l’acollida a la meva dimensió d’escriptora, i això vol dir que hauré de trobar temps per seguir-m’hi dedicant. |

Ciara’, de David Harrower Traducció: Yannick Garcia. Direcció: Andrés Lima i Martí Torras Mayneris. Amb Àngels Bassas. Teatre Akadèmia (Barcelona) Fins al 4 d’octubre