ESCENES
BELÉN GINART

Andreu Buenafuente: “La vida té més llum i color quan surts dels territoris coneguts”

Andreu Buenafuente dirigeix el festival Singlot i prepara el seu primer paper protagonista en la pel·lícula de ficció ‘El pregón’. Casualitat o no, serà el pregoner de les Festes de la Mercè 2015

Andreu Buenafuente. / FRANCESC MELCION Zoom

Tens diversos projectes engrescadors entre mans. Comencem pel Singlot Festival.

A El Terrat fa temps que teníem ganes de fer alguna cosa relacionada amb la comèdia, especialment un festival. El projecte es va revifar quan The Project, amb qui ja col·laborem al Barts, ens va convidar a fer alguna cosa en el marc del Festival de la Porta Ferrada.

Tindrà continuïtat?

La nostra intenció és que es mantingui quatre o cinc anys. Comencem amb una programació molt pensada. A més de les actuacions, que són el cor de tot festival, volem que tingui capes per sota i pels costats, amb tallers i una trobada entre productors i artistes.

Dirigeixes el festival, hi presentes el teu documental, El culo del mundo, i hi actues, avui, amb Edu Galán [un dels fundadors de la revista Mongolia ].

Edu Galán és una de les coses bones que m’han passat últimament. He conegut un interlocutor molt brillant.

Què és Hacer el humor, el vostre espectacle?

El que fem és un híbrid entre conversa i espectacle, sobre com fem humor els que som dins d’aquest món. Però no és gaire gremialista i s’assaja amb la mateixa amistat. Estem en contacte contínuament per totes les vies possibles. A l’escenari surten moltes coses que pensem, que hem parlat abans i hem posat en comú. L’Edu és un gran dinamitzador, és un company perfecte.

A les nits teniu una mena de programació off, el Xiringuito Singlot…

Volíem omplir el festival de tants colors com fos possible. La idea és combinar artistes consagrats, com Toni Albà, amb gent que comença i còmics locals. Als consagrats els farem tornar als orígens, amb un gènere molt estiuenc, com és l’humor de xiringuito.

¿En aquests moments, Buenafuente té més ganes de fer riure o que el facin riure?

Rotundament de les dues coses. M’encanta el meu ofici. Estic en un moment molt xulo, de maduresa. I no ho dic d’una manera pretensiosa, sinó en un sentit literal. Tinc 50 anys, en fa més de 25 que em dedico a això i m’ho passo molt bé. Segueixo trobant matisos nous, estic en un camí que no s’ha acabat i ho disfruto molt. Però també tinc ganes de passar-m’ho bé com a espectador.

Ja no estàs en crisi?

Aquesta paraula l’hauríem de desterrar. Tots plegats ens estem mentalitzant que ja som en una altra època i m’agrada, han caigut un munt de màscares i la gent pren decisions, és molt emocionant i hem de tirar endavant.

A més del festival, aquest estiu rodaràs la teva primera pel·lícula com a protagonista.

El pregón és una comèdia per a dos, amb el Berto. Fa molt temps que en parlem i fa un any la vam començar a posar en marxa. La rodarem a l’agost, amb direcció de Dani de la Orden i guió de David Serrano i Diego San José.

Quin és l’argument?

Són dues antigues estrelles del techno que tornen al lloc on van néixer per fer el pregó.

El Berto i tu feu de germans. ¿Podríem dir que ja sou germans, de fet, en la vida real?

Sí, tenim una complicitat extrema. És un dels companys més brillants que he trobat en la meva carrera. Hi ha també molta complicitat en termes personals.

Era important treballar amb ell?

Això no és Hollywood, no faig la pel·li perquè em paguin 10 milions de dòlars, sinó perquè m’ho passo molt bé amb el meu company. És una de les coses maques que em quedaran d’aquesta professió.

Quin sentiment et provoca fer el teu primer protagonista?

A la vida, de tant en tant t’has de plantejar coses que no has fet mai. Els reptes et mantenen viu i jove. I que als 50 anys tinguis un repte com aquest, és fantàstic. La vida té més llum i color quan surts d’un territori conegut per fer una cosa que no havies fet mai.