CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

American interior

**** Direcció: Dylan Goch, Gruff Rhys. Guió i música: Gruff Rhys. 88 minuts. Regne Unit (2014). Amb Gruff Rhys, Kliph Scurlock, Keith Bear, Edwin Benson. Per a viatgers que vulguin viure aventures pop

American interior Zoom

American interior és un projecte transmèdia que inclou disc, pel·lícula, conferències, powerpoints i aplicacions. Els mals que amenacen aquest tipus d’iniciatives 360º són molts (desconnexió entre els diferents elements, reiteració de discurs, peces massa dependents les unes de les altres...), però Gruff Rhys canta i els espanta tots. Aquest és un documental musical d’aquells que, com el de Nick Cave, volen ser alguna cosa més que un documental musical. American interior és una road movie tronada, una odissea pop, un musical estrafolari i una reivindicació de les llengües i les cultures en perill d’extinció (el gal·lès i algunes parles recòndites dels indis nord-americans). L’exlíder dels Super Furry Animals viatja pels Estats Units seguint les petjades d’un aventurer de fa dos segles (real? Inventat? Tant hi fa!) acompanyat d’un simpatiquíssim peluix, d’unes cançons que brillen com cent estius i d’un sentit de l’humor, una bogeria i una extravagància que ja voldríem veure a qualsevol altre film sobre estranys al paradís.