CINEMA
XAVI SERRA

Almodóvar: ploma, sexe i turbulències

'Los amantes pasajeros', retorn del manxec a la comèdia, és una aposta per la disbauxa regada d'aigua de València

Almodóvar: ploma, sexe i turbulències Zoom

Des que a principis dels 90 el cinema de Pedro Almodóvar fa un gir decidit cap al melodrama sense coartades (Tacones lejanos, La flor de mi secreto ), el manxec ha hagut de sentir un dia sí l'altre també la mateixa petició dels seus fans: quan tornaria a dirigir una comèdia? Després de dues pel·lícules tan aspres com el drama Los abrazos rotos i el terror amb tocs fantàstics de La piel que habito , el director ha cedit a la demanda popular i s'ha tret del damunt qualsevol anhel de transcendència per dirigir Los amantes pasajeros , la seva cinta més lleugera, la primera comèdia pura que estrena des de Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988).

Atenció: no és un salt enrere als temps del punk i la telenovel·la, els de Patty Diphusa i altres noies del montón . Almodóvar ja no és aquell insurgent radical de la Movida, sinònim de provocació i modernitat castissa. L'aposta de Los amantes pasajeros passa més aviat per l'astracanada i el vodevil de situació: tota la història transcorre en un vol comercial amb destí a Mèxic que, per culpa d'un problema tècnic, sobrevola la Manxa en espera de poder fer un aterratge d'emergència. Dins de l'avió, aleshores, la tripulació i el passatge business representen un sainet d'embolics sexuals i sentimentals amb la temperatura gai pels núvols: som davant del film més explícitament pansexual i hedonista del director, tot i que alhora és el més pudorós en la representació del sexe i la carn. Contradiccions de l'Almodóvar del 2013.

ATERRA COM PUGUIS

En el centre d'aquest particular Aterra com puguis hi trobem la tripleta d'auxiliars de vol formada per Carlos Areces, Javier Cámara i Raúl Arévalo, tots tres amb prou ploma per farcir un matalàs. Ells són el desenfrenament i la disbauxa, l'ingredient que desencadena el caos i llibertinatge a cop de lipdub , xopets de tequila o còctels d'aigua de València amanits de mescalina.

Però Los amantes pasajeros és definitivament un film coral, potser el més coral de la filmografia d'Almodóvar. Tots tenen el seu moment: la dominatrix i exreina del destape encarnada per Cecilia Roth, el pilot heterosexual que practica fel·lacions "només per curiositat" que interpreta Hugo Silva o una Lola Dueñas en el paper d'una mèdium verge desitjosa d'experimentar els plaers de la carn.

AUTOCITES I NOVA GRÀFICA

En una cinta de vocació tan lúdica com Los amantes pasajeros no hi podien faltar referències a l'univers del director, autocites com la presència d'un personatge constantment endormiscat i estimulat per un còctel dopant, igual que Rossy de Palma a Mujeres al borde de un ataque de nervios , o que la veu de la minyona de Cecilia Roth sigui la de Javier Cámara, recuperant el personatge de la Paca que interpretava l'actor a La mala educación .

El film suposa, això sí, el trencament de la llarga col·laboració entre el director i el dissenyador Juan Gatti -autor dels cartells almodovarians de manera quasi ininterrompuda des del 1988-, que es van enfrontar l'any passat per una qüestió de drets de reproducció. Ara bé, en el sector se sospita que tot respon a una empipada del manxec arran d'una exposició dels cartells de Gatti rebutjats pel director. En qualsevol cas, el substitut de l'argentí ha sigut un vell conegut de l'època underground d'Almodóvar, Xavier Mariscal, que firma els crèdits i el cartell del film amb un estil que, de fet, recorda força la gràfica de Gatti.

LA REALITAT MANA

L'altra novetat de Los amantes pasajeros és l'aparició d'un subtext de crítica social -en clau de sàtira- inèdit en la filmografia del director. Almodóvar apunta contra la corrupció política i financera, situant en el nucli de la història un banquer (José Luis Torrijo) que fuig cap a Mèxic quan esclata l'escàndol per la construcció d'un aeroport fantasma, i es permet una maldat contra la monarquia que, si es compara amb les portades dels diaris d'aquest dies, resulta quasi benigna. En la seva proposta més escapista, Almodóvar no ha pogut evitar que l'actualitat faci acte de presència, filtrant la realitat a través de l'humor.