Alícia Soler:“Fins i tot quan viatjo, m’emporto les tisores”

REW

<<

“La meva mare era modista i quan cosia a casa em posava al seu costat a retallar roba. No jugava mai a nines, només els tallava els cabells. I quan anàvem de colònies qui pentinava les companyes de classe era jo!” Quan Alícia Soler revisa la seva infància veu raspalls i tisores. Ara també. I això la fa molt feliç. Va saber que volia ser perruquera des de ben petita i va tirar pel dret. “Em vaig formar a la mítica acadèmia de La Juanita, a Vilafranca del Penedès, i abans d’obrir el meu local, vaig treballar en sis més”.

PLAY

>

Ja fa quinze anys que talla els cabells al mateix lloc, a la Perruqueria Alícia. “I això que la meva idea era tenir-ne una d’ambulant!”, recorda. El que més li agrada és el vincle que es crea amb la clientela, ja siguin iaies, jovenets o senyores més pijes. “La gent ve, es relaxa, es deixa anar, alguns fins i tot es confessen. Els perruquers tenim molt de poder. No t’imagines la quantitat d’informació que circula per una perruqueria, però has de saber gestionar-la. I per a bé”, puntualitza.

FF

>>

De mirada transparent i parla pausada, l’Alícia transmet molta pau. “A mi aquest ofici em va canviar. Jo abans era tímida i treballar de perruquera em va obrir el caràcter, em va fer més empàtica. Sobretot pels clients que arriben apagats i surten d’aquí renovats. Això és el que més m’omple”. No li agrada parlar del futur. Ja arribarà. Però sí que sap que allà on sigui sempre la trobaran amb les tisores a la butxaca. “Fins i tot quan viatjo més les emporto, em donen seguretat”.