ESCENES
BELÉN GINART

Àlex Rigola: "Ara si treballes fora és perquè les coses et van molt bé o molt malament"

Director d'escena, Àlex Rigola va dirigir el Teatre Lliure entre els anys 2003 i 2011, on ara presenta 'El policía de las ratas', de Roberto Bolaño. Des del 2010 dirigeix la secció de teatre de la Biennal de Venècia, i és director resident a El Canal: Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona

Sempre has tingut molta projecció internacional, però ara s'ha accentuat.
L'any passat vaig passar nou mesos fora de casa, i enguany porto el mateix camí: tres o quatre mesos a Venècia, dos a Alemanya, dos a Madrid, més altres viatges puntuals…

¿Tenir molta feina en aquests moments és una sort, tot i que t'obligui a passar dos terços de l'any lluny de la família?
L'altre dia algú em va dir que ara tots hem de marxar per culpa de la crisi. Això és cert per a determinades feines, però per als que ens dediquem a les arts escèniques no és nou. Des de fa moltes generacions, els actors neixen amb una maleta. Aquí durant 15 o 20 anys no va ser necessari marxar. Però ara ho torna a ser, o perquè les coses et van molt malament o perquè et van molt bé.

El policia de las ratas , justament, es va gestar parcialment a la Schaubühne de Berlín, i es va estrenar a Venècia.
Sí. I a la Schaubühne estrenarem també un nou muntatge de l'obra de Bolaño 2666 , amb actors alemanys.

L'obra és un conte extret d'un dels seus últims llibres, El gaucho insufrible. Què hi has trobat?
Hi he trobat la necessitat de fer que el que és diferent també tingui un espai. Parteix d'una cosa tan representativa d'una societat com són unes clavegueres. Allà un policia està investigant un cas d'assassinat.

Quin és el to de l'obra?
És un conte que podríem posar en el marc de la novel·la negra, i al mateix temps un homenatge al conte de Kakfa Josefina la cantora , sobre una rata artista. Bolaño explica la història d'un policia que, contra tot el sistema que l'envolta, decideix anar al fons d'un cas. Hi ha la melancolia, la tristesa del que investiga, del que busca davant de la resta de la societat per a la qual tant ell com tot el que està passant és invisible. Això remet molt a la figura de l'artista.

També és molt metafòric, perquè dius que ens parla del que ens passa avui.
Durant els anys de crisi, he vist una certa voluntat de teatre amable, per a tothom. Com si la diferència, el que és més específic, l'art que no és per a tothom, no hi tingués cabuda. Quan l'art, precisament, produeix canvis gràcies al que és singular i particular. En el nostre cas, aquí no hi ha espai per a les companyies de nova creació, que treballen molt a l'estranger i en canvi aquí no tenen visibilitat. D'alguna manera, la història parla d'això.

Per què t'agrada tant Roberto Bolaño?
Per la riquesa del seu llenguatge, i perquè ens parla de coses que ens queden molt a prop. És un home que ho ha llegit tot, i aboca tota aquesta literatura en les seves pròpies peces. Hi ha un pensament sobre l'ésser humà i una contínua acusació a ell mateix, i en tot això m'hi identifico molt.

Com és l'espai escènic?
Molt blanc, molt pulcre, l'espai és la paraula. Aquest espectacle és per a la gent que li agrada la literatura però no li agrada llegir. Té una gran qualitat literària, però no has de llegir, has d'estar allà observant.

Amb la perspectiva que et dóna voltar tant pel món, com veus la gestió de la crisi que s'està fent des de l'àmbit de la cultura?
Els polítics d'ara seran recordats per la seva poca valentia i capacitat d'enginy a l'hora d'aprofitar aquesta desgràcia que es diu crisi. Tot el que ara ens fa tremolar hauria de servir per desenquistar una sèrie de problemes que hi ha en la nostra feina. Els sento parlar molt de com gestionar els diners que es tenen, però no de com es replanteja tot el sistema.

I com ho veus des de l'àmbit dels artistes?
Són els únics que han fet una modificació fortíssima, han acceptat unes condicions de feina abans impensables. Jo ja accepto una part de risc [Rigola és coproductor d' El policia de las ratas ], que no recaigui només en els equipaments públics, però no la impossibilitat de guanyar-nos la vida.

'EL POLICÍA DE LAS RATAS'
TEATRE LLIURE DE GRÀCIA
Montseny, 47 (Barcelona)
Del 31 d'octubre al 24 de novembre