CARA A CARA

Àlex Torío entrevista Empar Moliner

Empar Moliner, escriptora i columnista d'aquest diari, comparteix la vida, la passió pels vins i una filla de 5 anys amb Àlex Torío, brillant cantautor en la millor tradició de Tom Waits. Els hem convençut perquè s'ho expliquin cara a cara

Àlex Torío Empar MOliner Entrevista / DANIDE Zoom

A.T. |Quan vas començar a escriure?

E.M. |Devia tenir 10 anys i feia llibres a l'escola molt basats en les històries que tenia a casa, que eren de Folch i Torres. Recordo que vaig fer un llibre que es deia Aventures de dos minyons catalans , grapat i copiant els dibuixos de Junceda.

¿I a pensar que t'hi podies dedicar exclusivament, o professionalment?

Crec que vaig publicar l'any 99. Dos anys abans estava fent contes, i els tenia en un calaix. Un dia, David Castillo, un bon escriptor, que portava el suplement literari de l' Avui , em va dir que per què no els enviava a una editorial. I així va ser.

Hi ha molta gent que et coneix per la part periodística, però en alguna entrevista has dit que preferiries dedicar-te a escriure exclusivament.

Sobre el fet de treballar a la tele o a la ràdio, al principi de fer-ho em semblava molt divertit. Ara no em sembla tan divertit. Si tingués molts diners, el que segur que faria és escriure llibres i escriure articles, escriure és el que m'agrada. Llavors potser també aniria a la tele, perquè és divertit.

¿I com és que vas treballar d'actriu?

Me'n vaig anar de casa als 17 anys, passaven per allà un grup d'artistes hippies i me'n vaig anar amb ells perquè volia marxar de casa. M'agradava la vida bohèmia, en comunitat. Però no vaig ser cridada per a això.

Quins són els teus projectes televisius i literaris?

Estic escrivint alguna cosa, i quan l'acabo, la dono. També m'agradaria publicar tots els contes inventats que li explico a la meva filla, de 5 anys. De tele, faré un documental amb el Ferran Torrent, però no sé si es pot dir...

Cap on creus que va el sector editorial, i tu en particular?

El costum diu que l'autor cobra un 10% de les vendes i la resta serveix per pagar l'editor, el corrector, el distribuïdor, que són molt importants... Ara bé, ¿ha de ser un 10%? ¿O podria ser més, tenint en compte que ara els llibres no es fan com a l'època de Guttenberg? És veritat que tu pots tenir pactes amb el teu editor, però potser sí que el 10% no és just. Jo entenc que comprar llibres és car i no ho fem amb la mateixa alegria que abans. Però també és veritat que ara tothom té mòbil, i això suposa un cost considerable... No sé on va, això, però jo em seguiré comprant llibres. De les biblioteques no en cobrem un cànon, com passa en altres països d'Europa. Fa només 5 anys no concebíem els diaris a internet, i ara vull llegir fins i tot els comentaris, que són part de l'article.