ESCENES
BELÉN GINART

Alba Florejachs “Crec que el que tries defineix la teva carrera”

Domina la paròdia, però l'actriu Alba Florejachs té molts registres i moltes ganes d'explorar-los. Ara compagina la comèdia romàntica 'Losers' amb les aparicions a 'Polònia i 'Crackòvia'

Losers és una comèdia, però amb un punt agredolç. On és l’humor?

És una comèdia de situació. La Marta Buchaca ha incorporat pics d’humor molt forts en els diàlegs.

I d’on ve el conflicte?

L’obra té dues parts. La primera és més lleugera: els dos personatges, la Sandra i el Manel, es coneixen a la botiga de mòbils on ell treballa. Tots dos vénen de relacions en què han patit, però, malgrat això, tots dos busquen parella. El conflicte apareix cap a la meitat de la segona part, quan es posa de manifest que ella té unes necessitats i ell unes altres.

Què hi ha d’universal a Losers i què té de contemporani?

Parla de l’amor, i l’amor és universal. Però també hi ha molta tecnologia, i en això és una obra contemporània. Els dos personatges busquen parella per internet, i les xarxes socials hi tenen molta presència.

Ja porteu un mes de funcions. ¿Heu fet algun canvi respecte a l’estrena?

No, si hem modificat alguna cosa ha estat de manera inconscient. Un dels perills de la comèdia és que comencis a treballar cap al públic, cap a fora. Aquí el perill encara és més present perquè hi ha molts moments en què trenquem la quarta paret. Però el Jordi Díaz i jo estem lluitant perquè això no passi, per no desconnectar-nos, perquè tot el que ens passi depengui de l’altre.

Tu ja havies treballat amb Marta Buchaca, ¿com es va donar l’oportunitat de repetir?

Ella havia format part del tàndem de dramaturgues de L’any que ve serà millor, on jo actuava. A partir d’aquí ens vam fer col·legues i quan va sorgir la possibilitat de muntar l’obra me la va proposar. El projecte em va arribar quan no tenia feina, el text em va agradar, especialment perquè en la segona part hi ha teca, hi passen coses. És un text del qual m’he anat enamorant a mesura que l’hem anat fent.

Tu tens una formació extensa i eclèctica que passa per Cuba, Barcelona i l’Índia, on vas estudiar danses tradicionals. ¿T’ha estat útil professionalment aquesta barreja d’experiències?

Jo crec que tot serveix, des d’animacions de carrer fins als monòlegs als bars, passant per la teva vida. Tot el que et passa a fora et serveix també dintre de l’escena. I el treball de la imaginació també és molt important per als actors. El que fas és viure altres vides, i tot el que no tens tu t’ho has d’imaginar.

Quins són els teus referents?

M’agraden molt els muntatges dirigits pel Julio Manrique, i també Titzina Teatre, i tot el que fa Complicite. En qualsevol cas, penso que la carrera al final te la fas tu. A mi em costa molt rebutjar projectes, però crec que el que tries defineix la teva carrera, si és que tens la possibilitat i la gran sort de poder triar. A mi m’agrada molt fer comèdia, i aquest text em va enamorar perquè em desmarcava del treball de paròdia, que és el que he estat fent fins fa poc. M’han arribat projectes que estaven molt bé però jo tinc ganes de començar a explicar un altre tipus d’història.

Has renunciat a moltes coses?

Aquest any sí, a unes quantes. Em costa molt dir que no, no vull defraudar els altres, que pensin que el projecte no em sembla prou interessant o que no estic donant prou valor a la feina que m’ofereixen. Però, al final, tu ets l’únic responsable del que fas amb el que sents i amb el que et passa. En tot cas, sé que estic en una situació privilegiada pel fet de poder triar els projectes, perquè molts dels meus companys no poden viure d’aquesta feina i perquè, si hagués de pagar una hipoteca, no arribés a finals de mes o tingués criatures, segurament seria diferent.

Quin és el teu horitzó professional més immediat?

Estic muntant una companyia amb dues amigues. Esperem aixecar la primera obra cap a l’octubre.

¿La idea de crear una companyia obeeix a una necessitat creativa?

Sí. A mi m’agrada molt escriure i m’agrada molt la creació. Vaig fer un curs de dramatúrgia per a actors amb Alfredo Sanzol, i ja aleshores amb tres amigues vam intentar tirar endavant un projecte molt vinculat a la creació. Però vaig veure que em faltaven eines per portar el timó de la dramatúrgia i la direcció.

I ara ha arribat el moment?

No, això de moment ho deixo per a més endavant, quan hagi pogut formar-me en dramatúrgia. En aquesta companyia faré d’intèrpret. 


‘Losers’ La Villarroel (Villarroel 87, BCN). Fins al 29 de juny. Autoria i direcció: Marta Buchaca.

Amb Alba Florejachs i Jordi Díaz