Al sostre del món

De tots els exploradors de l’era dels descobriments, cal considerar els qui es van disputar el pol Nord autèntics aventurers, ja que l’Àrtic va ser dels últims llocs a ser trepitjat per l’home i la seva conquesta es recorda com un dels reptes més enrevessats de la història. Més enllà d’aquest sostre del món, no hi ha gairebé res. El film de Rémi Chayé ens ho recorda, com també que no només a Pixar es fa molt bon cinema d’animació. I tan senzill com colpidor. Perquè de vegades no calen sofisticats gràfics per emocionar-nos. Per explicar la història de la Sasha, una jove aristòcrata de San Petersburg que busca el vaixell trencaglaç que capitanejava el seu avi abans de desaparèixer, Chayé aposta per un dibuix molt bàsic, com si fos pintat al tremp, amb un sentit cromàtic depurat, que captura la claror i les ombres dels estius del cercle polar amb precisió, delicadesa i, també, amb una bona dosi de romanticisme. Una virtut enorme, ja que, pel que sabem dels relats d’aventures, no es comprèn una cosa sense l’altra. |