Ajo entrevista Judit Farrés
La micropoesia d'Ajo i l'experimentació sonora de Judit Farrés pujaran juntes a l'escenari del festival Poesia i + de Caldes d'Estrac aquest dissabte 6 al Parc de Can Muntanyà, on també actuaran Enric Casasses i Pascal Comelade
A. |¿Una dona lliure, moderna i rural, neix o es fa?
J. F. |Es fa sense adonar-se'n. ¿Moderna, rural i lliure? Quantes coses i que bé que sonen.
On brilla allò que brilla (si és que brilla)?
Als ulls dels meus tres regnes no reials.
¿Alguna idea d'on van a parar els mitjons que desapareixen a les bugades?
A les teves?
¿Creus que tot el que perdem s'ho troba sempre la mateixa persona?
Si fos així compadeixo la persona; segur que ja no hi cap ni a casa seva ni al seu cap.
Què és un radical lliure, un anarquista o una moguda que fa envellir la pell?
Amb una radial lliuro l'anarquia de moure'm perquè la pell no envelleixi.
On s'enamorà de tu?
En una biblioteca, allà, sense llegir un llibre.
A què dedica el temps lliure?
A cuidar-me tot el dia.
I qui és ell?
El que em cuida tot el dia.
Quin tipus de polsereta té la Lluna?
L'última que tenia la va perdre a l'últim dels últims festivals... I ella diu que la va perdre però en realitat l'hi va passar a un dels mil que no podia entrar-hi per falta de pasta. De fet, no sé per què tenia una polsera, té les millors vistes. Esnobisme, segurament.
Un disc?
Impossible. Dummy de Portishead o Maxinquaye de Tricky, el que sempre es queda a la sorra quan te'n vas de la platja.
Existeix la cançó perfecta?
És la que és al cap i no surt.La propera. Aquella del do re mi fa sol la si i bla, bla, bla di que sí .
¿Amb quina paraula t'agrada que et segrestin?
Mmm... No sóc gaire de paraules, m'ho he cregut sempre tot pels ulls. Les paraules ho compliquen tot, confonen. Hi ha maneres més directes de segrestar algú... Almenys a mi.
Per què et dediques a la música?
No puc dir que em dediqui a la música. De fet, em sembla que no em dedico a res. Ocupo el temps amb coses que m'agraden. Una vegada em van dir que ens dediquem a allò que ens resulta més senzill de fer. Però no sabien el que es deien... perquè, si no, com s'explica aquella dona de l'altre dia de Ryanair? Un no es pot dedicar a fer cara de buldog tot el dia i esperar la mínima distracció teva per fotre't, per humiliar-te i recordar-te que ets un borrego. O potser sí?
