PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

Aaron Sorkin es posa al dia

La segona temporada de 'The Newsroom' incorpora les noves tecnologies

La principal novetat que presenta el primer capítol de la segona temporada de The Newsroom (que es comença a emetre avui a Canal+2) són els títols de crèdit. La sèrie d'HBO arrencava l'any passat amb un seguit de vinyetes que podrien il·lustrar una ficció sobre un canal tot notícies propi del segle XX. En aquesta segona temporada, The Newsroom s'inicia amb unes imatges modernitzades, que representen les formes de treballar dels periodistes del segle XXI.

Aquesta actualització pot respondre a una de les principals crítiques que va rebre la sèrie d'Aaron Sorkin quan es va estrenar: la seva hostilitat a tot allò que tingués a veure amb les noves tecnologies i internet, lligat amb la defensa d'un periodisme molt de vella escola. Tot plegat, d'altra banda, típic de les ficcions d'Aaron Sorkin, com bé saben els molts fans d'El ala oeste de la Casa Blanca .

GUIONISTA ESTRELLA

Aquest guionista estrella de la televisió i el cinema nord-americà s'ha caracteritzat per perfilar personatges ben diferents dels que proliferen a la resta de sèries. Un dels trets identificatius de les noves ficcions actualment són aquests protagonistes que, com el Tony Soprano que encarnava el malaurat James Gandolfini, se situen molts cops fora de la llei o contemplen el món des del cinisme o la ironia. Aaron Sorkin, en canvi, segueix apostant per homes i dones amb una ètica de pedra picada.

Lluny de l'ambigüitat moral pròpia d'aquests temps postmoderns, el creador de The Newsroom modela els seus protagonistes emmirallant-se en aquells periodistes, advocats o polítics que van proliferar a les pel·lícules nord-americanes dels anys seixanta i setanta, quan es va forjar un nou heroi nord-americà que esgrimia el do de la paraula en lloc d'una arma per defensar valors indiscutibles com la democràcia, la veritat o la igualtat de drets.

A The Newsroom , Sorkin semblava afegir una capa de foscor al seu protagonista principal, el conductor d'un programa informatiu de prime time Will McAvoy. Al contrari de l'idealitzat president demòcrata dels Estats Units d' El ala oeste a qui donava vida Martin Sheen, el personatge que encarna Jeff Daniels és republicà. Moderat, esclar. De fet, la segona temporada entronca amb la polèmica amb què es va tancar la primera, quan McAvoy acusa el Tea Party de ser els "talibans d'Amèrica". A més, contemplem els esforços de la sèrie per posar-se al dia.

L'editora de l'informatiu, MacKenzie McHale (Emily Mortimer), que encara utilitza el fax, decideix donar una mica més de crèdit al jove periodista que porta el blog del programa i vol seguir una convocatòria difosa per e-mails virals i xarxes socials per ocupar Wall Street. Una de les notícies reals, la d'Occupy Wall Street, que la sèrie aborda des de la seguretat de qui ja sap com es va resoldre.

Però el presentador estrella del canal fictici ACN haurà d'enfrontar-se a un problema més greu que el del seus comentaris sobre el Tea Party. Aquesta segona temporada enceta un arc argumental de llarga durada: trobem McAvoy davant una colla d'advocats per donar explicacions a propòsit d'una notícia difosa al seu programa d'aquelles que "acaben amb les presidències de govern"... i podria ser mentida. La sèrie ho anirà desgranant a través de flash-backs al llarg dels nous capítols. Perquè The Newsroom es mou en aquesta altra dimensió en què els periodistes només emeten notícies falses per error i en què els polítics dimiteixen quan segons quina informació es filtra a la premsa.