OBLADI-OBLADA

Alex Trochut: “+ = +”

És un artesà del que és digital: toca tot el que té a veure amb la imatge gràfica

CREADOR d’imatges. Ideador de la filosofia ‘more is more’. I patentador de ‘binary prints’ = una tècnica que permet mostrar dues imatges en una mateixa superfície. L’última prova? ‘Fine line’, en què el moviment al voltant de l’obra és el que provoca veure una imatge o una altra. Contrast i color. Minimalisme, elegància, modernitat. Geometria i formes fluides. Trochut va començar la seva carrera professional als estudis Toormix i Vasava, i des del 2007 que dissenya pel seu compte. S’ha convertit en un dels elements clau de l’escena del disseny a nivell internacional. És sincer, ambiciós, poc racional i molt emocional. Treballa set dies sense parar i després es relaxa de manera dràstica: una setmana sense fer res. Es mou bé en l'ordre. I també en el caos; en la tàctica i el risc. És un artesà del que és digital: toca tot el que té a veure amb la imatge gràfica. El seu objectiu? Impactar. I complementar el seu caràcter = la seva feina té més nervi que la seva personalitat. Odia la Comic Sans, creu que el procés creatiu necessita la crisi per arribar a l’èxit, i ho té clar: RES és el que sembla.

GENÈTICA & AURICULARS

Com et defineixes com a dissenyador? Creador d'imatges. On trobes la concentració? En qualsevol taula i auriculars. I què t'inspira? La força i la bellesa del que és desconegut. ¿Què té la tipografia que t'agradi tant? És una invenció 100% humana. Mil·lenària. Sense un referent a la natura. I això fa que visqui en constant canvi i evolució en funció dels passos dels seus creadors. Què et va impulsar a fer el que fas? Instint, i memòria genètica: el meu avi era tipògraf i artista, tot i que mai ens vam poder conèixer. ¿De qui has après més? Aprenc de molts, va per temporades. Tinc molts mestres. Els d’ara? Vasarely, Carlos Cruz-Diez, Jesús Rafael Soto. Estic experimentant amb tècniques de l’art cinètic i utilitzo les seves. Però no puc dir que he après més d’algú. Cada dia rebo influències, i també de la gent més propera. ¿El teu objectiu és sempre buscar l'impacte? Sí, és essencial perquè la feina tingui vida. ¿I a tu t'impacten els teus treballs? Cada treball és un camí cap a una sensació que un va sentint a mesura que s'acosta. I un para quan sent que ha arribat a tocar l'impacte.

MORE & LESS

Disseny gràfic = art? No. El disseny tracta sempre els mateixos conceptes: bellesa, èxit, felicitat. Però de manera diferent. El repte es concentra més en el com que en el què. En canvi, l’art té un vocabulari d’idees molt més lliure i extens. Busca una subjectivitat pura. Una veritat individual i única. ¿On es concentra més el teu públic? En el món del disseny i la il·lustració. A poc a poc intento acostar el meu treball a un terreny més artístic, creant peces úniques o d’edició limitada amb conceptes propis. Què diferencia la teva filosofia (‘more is more’) amb la de l'escola suïssa (‘less is more’)? ‘Less is more’ és una manera de pensar ordenada i racional, sovint necessària per comunicar de manera clara. Però no sempre. A mi m'agrada poder triar i sentir-me lliure creativament parlant. ‘More is more’ és senzillament una porta oberta a més opcions. Perquè a vegades… ‘less is less’.

NYC & BCN

Quins han sigut els canvis més significatius del teu treball? Abans em concentrava molt a buscar estils. Últimament m’interessa més aprofundir en conceptes i buscar tècniques que m’ajudin a mantenir una lògica interna amb la idea. Exemple: ‘binary prints’. O a la sèrie ‘Fine line’. En tots dos cosos busco contraposar contradiccions. ¿I de la teva vida? El fet d’anar a viure a Brooklyn. NYC és una escola, i em sento a la meitat del curs. Què té Brooklyn que no té Barcelona? Són llocs molt diferents. Cadascun té el seu encant, però no són comparables. Crec que si fos de Brooklyn voldria estar a Barcelona. ¿I sent de Barcelona prefereixes estar a Brooklyin? Sí = la conseqüència de buscar un canvi.

FOSCOR & MÚSICA

La transformació és molt present en la teva feina. Et transformes sovint tu? Em considero una persona adaptable i flexible. Capto molt el meu context. I sí: la meva feina reflecteix una part important del caràcter, però també el complementa. Un sempre desitja el que li falta = La meva feina té més nervi que la meva personalitat. ¿El camp de la dualitat és aplicable a tot? Sí, tot té sempre dues cares. I res és mai el que sembla. Quan surt el teu costat fosc? Quan treballo. Tot és mes interessant quan hi ha misteri i un és capaç de captar-lo. ¿T'avorreix la rutina? M'agrada l’estabilitat i sóc disciplinat amb els meus hàbits. Però també busco la intensitat, el ‘work/play hard’. ¿La comoditat és tòxica? Sí, la comoditat = falta d'esforç. Sense patiment no hi ha satisfacció. I el procés creatiu necessita la crisi per arribar a l’èxit. Què t'agrada fer més enllà de crear? Gaudir de la natura. De l'art. Dels amics. De la família. De la música. I del menjar. ¿Podries viure sense crear? No. ¿I sense escoltar música? No. Però seria més fàcil.