300: el origen de un imperio

Plantejada com un spin-off clònic de 300, aquesta adaptació de la novel·la gràfica Xerxes, de Frank Miller, torna a transformar la pantalla de cinema en un còmic en moviment, tot i que l’abundància de càmeres lentes acaba remetent a l’univers dels tableaux vivants. Aquí, mite, hipèrbole i una inquietant sacralització de la violència es conjuren per donar a llum un festival de plàstica digital que es queda a mig camí en la formulació d’un nou tipus de narrativa fílmica.

Hi ha certs moments (els millors del film) en què el fetitxisme de la sang i el culte als abdominals ben perfilats amenacen de portar la pel·lícula cap a una barreja de dansa moderna i videoart -la interessant Immortals de Tarsem Singh sostenia aquesta idea amb més convicció-. Però, finalment, aquest blockbuster asfixiat per l’esperit del dòlar acaba claudicant davant les imposicions dramàtiques d’una convencional història de múltiples venjances. Per sort, l’alarmant falta d’ironia es veu compensada per una Eva Green que inverteix el seu limitat talent a caricaturitzar festivament una Lady Macbeth de l’antiguitat.